MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op4479 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tractatus de humido radicali

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2017-11-15
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Tractatus de humido radicali
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1290 - 1300
Lloc:Montpeller
Forma:prosa
Gènere:Monografia
Matèries:Filosofia natural

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Incipit libellus magistri Arnaldi de Villanova de humido radicali continens tractatus duos, quorum primus est de humido radicali quid sit, secundus de restauratione eius.

Èxplicit

Èxplicit del text:lacrimamur non posse perfecte cognoscere nisi unum

Sinopsi

Sinopsi:Tractatus de humido radicali (“Tractat sobre la humitat radical”) és considerada pel mateix Arnau una obra pròpiament no mèdica. En efecte, malgrat que el tema pot tenir una aplicació mèdica, la perspectiva que li dóna l'autor pertany més aviat a la filosofia natural. Segons declara en el prefaci, Arnau la va escriure amb la finalitat d'aclarir per als seus col·legues les confusions que, al seu parer, certs filòsofs coetanis propagaven sobre aquest concepte. L'estructura respon a aquesta intenció polèmica, ja que les dues parts que componen el tractat deixen entreveure el seu probable origen en dues quaestiones disputatae, com es denomina el gènere escolàstic que vehiculava les discussions públiques sobre problemes determinats en el marc de la docència universitària. La primera part defineix el concepte formulat per Avicenna de la humitat radical, un fluid indistingible, dispers per tot el cos, fonament de la calor innata i de la vida orgànica. També n'explora l'origen: prové de l'esperma que ha engendrat l'ésser però es va restaurant gràcies al procés de nutrició. La segona part debat si és possible regenerar-lo. La conclusió és que la humitat radical és restaurable fins a un cert límit, més enllà del qual la medicina no pot allargar la vida humana, encara que pot contribuir a fer-la arribar al màxim.
Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Dresden - SLUB - Manuscrits - Mscr.Dresd.C.278 - ff. 248r-279v
Innsbruck - Universitäts- und Landesbibliothek Tirol - 455 - ff. 50v-56v
Leipzig - Universitätsbibliothek - 1161 - A - ff. 95v-100v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - 89r-98ra
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6949 - ff. 100v-107r
Salzburg - Salzburg Museum - HS - 862 - falta completar - ff. 93r-99v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1179 - ff. 1r-10r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 1r-10r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1311 - ff. 114r-121v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Ross. - 672 - ff. 177v-188v
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2011), Tractatus de humido radicali
Bibliografia:Ferrari (2004-2005), "Il trattato De humido radicali ..."
McVaugh (1974), "The humidum radicale in ..."
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., pp. 34-35 (2a ed. 1994)
Gilleard (2017), "Regeneration, restoration and ..."

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).