MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op4361 (23 / November / 2024)

Lira, Nicolau de. Nicholau de Lira sobre lo Saltiri [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Lira, Nicolau de. Postilla super Psalmos [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-03-07
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Lira, Nicolau de
Títol regularitzat:Nicholau de Lira sobre lo Saltiri
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 90.1.1
Llengua:Català
Data:ante 1399
Estat de l'obra:perduda

Transmissió

Observacions:Vegeu Observacions finals

Bibliografia

Edicions:Baraut (1953), "Un fragment de la versió ..."
Bibliografia:Reinhardt (1987), "Das Werk des Nicolaus von Lyra im ..."
Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...", pp. 125-127

Observacions

El manuscrit conté el salm 118 i el comentari de Nicolau de Lira: comença en català (Ps 118, 1-16) i continua en llatí (ff. 87-108) (Baraut (1953), "Un fragment de la versió ..."). El fragment en català del salm és molt similar al text corresponent de l'anomenada Bíblia de Portaceli (Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...", p. 125, n. 44). El rei Martí posseïa una traducció catalana íntegra de la Postilla super Psalmos, segons un inventari de 1413 que no identifica l'autor de l'obra (Miret i Sans (1909-1913), "Llibres y joyes del Rey Martí no ...", p. 222); ara bé, l'íncipit i l'èxplicit del volum del rei Martí concorden amb els del que figura en l'inventari de Maria de Castella, que dóna el títol: Nicholau de Lira sobre lo Saltiri (Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 58). El gener de 1399 Martí va fer pagar un exemplar molt car de la Postilla «super Biblia» que li havia comprat a París el bisbe de Barcelona (Baraut (1953), "Un fragment de la versió ...", p. 2), i el juliol d'aquell any va ordenar que el batlle general de València fes fer una bona còpia de l'exemplar de Nicholau de Lira sobre·l psaltiri que li prestava Pere d'Artés (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, p. 411, doc. 465; a la nota 2, Rubió fa referència al document de 1403 on consta el pagament). El títol d'aquest exemplar és idèntic al del volum en català de l'inventari del rei, i això fa pensar que Pere d'Artés ja tenia la traducció catalana abans de 1399. Ara bé, la data del fragment de l'ACA és incerta, perquè no podem saber si aquest pertanyia o no a la traducció íntegra de Martí, avui perduda.

Per a la presència de la Postilla en les biblioteques catalanes, vegeu Baraut (1953), "Un fragment de la versió ...".

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).