MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3944 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Recepta de piment per a l'estómac

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2021-02-25
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Recepta de piment per a l'estómac
Altres títols:Piment molt maravelós a la bocha del ventreyl
Llengua:Català
Data:estimada - 1336 - 1344
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Dates extremes del llibre de comptes on es va copiar.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Farmacologia
Cuina, confiteria i alimentació

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Piment qui és molt maravelós a la bocha del ventre[y]l com hom la ha freda e [constip]ada?»
Íncipit del pròleg:«Prin caneyla triada, gingebra blan<c>h...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e feu piment en la manera que fer-se deu»

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Piment qui és molt maravelós a la bocha del ventre[y]l com hom la ha freda e [constip]ada? — E esta recepta hordonà mestra Arnau de Vilanova al senyor rey En Jacme, que com ag<u>és menyat que·y faés .Iª. sopa de pa torrat e, si à àvols pits quant aurà menyada la sopa, menu<c>h aprés .II. amelons torrats dolços e parats. Lo piment se fa en esta manera: prin caneyla triada, gingebra blan<c>h, de cascun .Iª. unça; roses vermeyles, miya unça; guirofla, .II. dra<c>hmes; sàndil vermeyl, .II. dra<c>hmes; spiocanart, .Iª. unsa. E de tot assò fassa hom pólvora en la qual mescla hom .X. lliures de bon vi e meta-y hom pa de sucra, .Iª. quarta, e feu piment en la manera que fer-se deu».

Sinopsi

Sinopsi:Recepta per fer piment, una beguda cordial feta amb vi especiat, recomanada per a preservar-se de diverses malalties, com ara la pesta (vegeu Jaume d'Agramont, Regiment de preservació de pestilència, art. V, cap. II), per a la convalescència dels ferits, per confortar l'estómac, etc. Aquesta recepta prové de Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera, cap. XVII, tot i que el text no es correspon al peu de la lletra amb l'original arnaldiana i les quantitats han estat alterades.

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACB - Procures: Llegats de llibres «extravagants» - Comptes comuns: Lligall d'albarans de diverses coses i senyors (ss. XIII-XIV) - 41v

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 229, ap. 2
Bibliografia:Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., p. 464 (original d'Arnau, llatí)
Vilanova (1947), Obres catalanes, vol. 2, pp. 186-187 (original d'Arnau, trad. catalana)
Faraudo de Saint-Germain (1946), "Libre de totes maneres de ...", p. 131
Altisent i Altisent (1970), "Notes sobre postres, vins i ...", p. 237
Vila (1999), "El piment, una beguda confegida a ..."

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).