MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3921 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis

Publicació de la fitxa: 2011-10-29
Darrera modificació: 2021-02-20
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis
Altres títols:De improbatione maleficiorum
Llengua:Llatí
Data:estimada
Lloc:València
Notes sobre la datació:Dedicat a Jaspert de Botonac, bisbe a València (1276-1288).
Bibliografia sobre la datació:1276 - 1288
Forma:prosa
Gènere:Quaestio
Matèries:Màgia - Nigromància
Medicina

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:Reverendissimo patri et non ficte bonitatis exemplo

Èxplicit

Èxplicit del text:ne lubricis pedibus infirme cognicionis occurrat labendi mollicies dictis nostris

Altres persones relacionades

Dedicatari:Botonac, Jaspert de (m. 1288)

Sinopsi

Sinopsi:Epistola de reprobatione nigromanticae fictionis (“Epístola sobre la reprovació de la ficció nigromàntica”), també coneguda com a De improbatione maleficiorum, és una epístola adreçada al bibe de València, amb tota probabilitat Jaspert de Botonac (1276-1288). N'és el nucli una argumentació escolàstica en la qual Arnau, des d'una perspectiva filosoficonatural, denuncia la necromància negant el seu principi fonamental: la capacitat del nigromant de forçar un esperit o dimoni a executar la seva voluntat per conèixer fets amagats o futurs o complir els seus desitjos. L'autor cerca demostrar que no existeix cap poder natural o sobrenatural a l'abast dels nigromants per dominar els esperits. En l'última part de l'epístola l'autor pren una orientació mèdica i arriba a la conclusió que els que veuen la nigromància com un coneixement racional demostren ser malalts mentals afectats per la malenconia.

Transmissió

Manuscrits:Leipzig - Universitätsbibliothek - 1161 - A - ff. 94v-95
Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 2156 - B - ff. 108v-110v
Oxford - Merton C - 230 - A - ff. 60r-61v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - ff. 53rb 56ra
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6971 - A - ff. 65r 69r
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 7337 - A - pp. 110a 114b
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 185r-187v
Viena [Wien] - ÖNB - 5315 - ff. 78r 80v
Zagreb - Biblioteca Metropolitana - MR lat. 154 - A - ff. 81va-83vb

Bibliografia

Edicions:Diepgen (1912), "Arnaldus de Villanova De ..."
Grmek (1958), "Rasprava Arnalda iz Villanova o ..."
Giralt (2002), Decus Arnaldi: estudis entorn ...
Vilanova (2005), Epistola de reprobacione ...
Bibliografia:Grmek (1958), "La lettre sur la magie noire et ..."
Giralt (2007), "La epístola contra la ..."
Giralt (2017), "The Melancholy of the Necromancer ..."

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).