MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3911 (22 / November / 2024)

Anònim. Espill d'exemples de naturaleses d'alguns animals [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Bestiario toscano [Italià]

Publicació de la fitxa: 2012-06-04
Darrera modificació: 2020-04-05
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Espill d'exemples de naturaleses d'alguns animals
Altres títols:«Spill d'exemples de naturaleses de alguns animals»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.3.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV ex. - XVI in.
Lloc:Mallorca?
Notes sobre la datació:Datació del manuscrit conservat, aparentment l'original d'aquesta versió.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Bestiari
Matèries:Doctrina moral - Bestiari
Història natural - Animals

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Libre apellat Spill d'exemples de naturaleses de alguns animals, concordats ab moltes sentènties de la Sagrada Scriptura ab molt gentill estill fet per un reverent frare de l'orde de sant Fransesch dels claustrals, lo qual, per avitar vanaglòria e per humilitat, no pose son nom. És libre entiquísim. Laus Deo».
Taula de capítols:«La taula».
Íncipit del pròleg:«Proemi. — Cert és que totes les coses que los hòmens d'aquest món saben és per dues rahons: la primera rahó sí és per seny; la segona rahó per sciència. E cada una de aquestes dues rahons té dos companyons...»
Íncipit text:«<1> Primo, de la formiga. — La formiga és un petit verme del qual los hòmens poden pendre verdader exemple, car ella se esforça de ajustar per tal que li servesca de l'hivern...»
Font:Ms. BC 87

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... De les quals coses nós ne recomptarem algunes coses, a lahor de nostre senyor Déu e de la sua beneyta Mare, e a utilitat de l'humanal linatge».
Èxplicit del text:«<45> De la pardiu [...] e volch ésser pres e posat en la Creu, e clavat en les mans e los peus; e volch ésser mort per nós, peccadós, en l'arbre de la Creu, com per aquesta mort nos siam remuts del poder del diable. — Amén. Laus Deo».
Font:Ms. BC 87

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «De la formiga»; (2) «De la abela»; (3) «De la aranya»; (4) «Del gall»; (5) «Del lop»; (6) «De l'ase salvatge»; (7) «De la sigala»; (8) «Del signe»; (9) «De la grua»; (10) «Del ca»; (11) «De la brívia»; (12) «De la bogia»; (13) «Del corp»; (14) «Del lleó»; (15) «De la mostela»; (16) «Del calandri»; (17) «De la serena»; (18) «De l'orpí»; (19) «De les 4e naturaleses»; (20) «Del tigre»; (21) «De l'alicorn»; (22) «De la panthera»; (23) «De les grues»; (24) «Del pagó»; (25) «De la oraneta»; (26) «De l'arissó»; (27) «De la serp caltri»; (28) «De la vibra»; (29) «De la virgília gran»; (30) «Del pelicà»; (31) «Del quastor»; (32) «Del pigot»; (33) «De la segonya»; (34) «Dells falcons»; (35) «Del voltor»; (36) «De la àguila»; (37) «Del cavall»; (38) «Del colom»; (39) «De l'esturç»; (40) «De la balena»; (41) «De la guineu»; (42) «Del fènix»; (43) «De l'orifany»; (44) «Del papagay»; i (45) «De la perdiu».

Materials complementaris

Altres:[Postfaci:] «Aquest petit libret s'és copiat de un altre libre de la matexa lengo catalana, e vist lo libre, parer es té per cert que avia almancho .CC. ans que era escrit, segons los vocables tan escús e lo paper tan gros e scrit ab letres y vocables tant estranys, dels quals se n'an levats e declarat mols, segons se pot veure. Lo qual libre és estat fet per un frare de sant Fransesch, lo qual, per no perquerir vanaglòria, no volch posar son nom; e, si per cas havia defalit en niguna cosa, ell se posà en obedièntia de santa mare Sglésia Romana e de sos sants regidós, com a fill hobedient».

Altres persones relacionades

Revisor:Anònim {frare franciscà conventual}

Sinopsi

Sinopsi:Versió modernitzada de la traducció catalana antiga del Bestiario toscano, adaptada a l'scripta librària moderna del català i a la llengua del s. XV-XVI, feta per un frare franciscà conventual anònim, potser mallorquí.
Públic/intenció:Religiosos.
Públic/intenció:Clergues

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 87 - ff. 1r-84r

Bibliografia

Edicions:Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 2, pp. 5-113 - completa - Text del ms. BC 87 (ms. B)
Bibliografia:Alòs-Moner i de Dou (1924), "Documenti per la storia della ..."
Martín Pascual (1996), "El tigre transformat en serp i la ..."
Martín Pascual (1996), La tradició animalística en la ...
Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ..."
Martín Pascual (2012), "Errores y divergencias en la ..."
Checchi (2019), "Indagine sulla fonte del ..."

Observacions

Versió modernitzada de la traducció catalana de l'Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim, en la qual s'ha eliminat l'scripta librària primitiva del català, vigent fins 1320/1330, i s'ha adaptat la llengua a la usual a finals del s. XV i inicis del XVI, afegint aclariments terminològics i ampliacions, aquestes darreres especialment en la moralització dels animals. S'hi descriuen 45 animals (Panunzio 1963-1964: I, 22-24).

L'autor d'aquesta versió afirma ser un frare franciscà claustral (conventual), que renuncia a descobrir el seu nom, i que potser mallorquí («lengo»). Al·ludeix a si mateix en la rúbrica inicial i en un postfaci en el qual justifica la nova versió per l'antiguitat de la llengua (scripta) de la traducció catalana a l'abast, que data de 200 anys enrere («que avia almancho .CC. anys que era escrit», comentari referit a la traducció i no al manuscrit emprat). Panunzio (1963-1964: 22) pensà que el franciscà era el traductor antic i que la modernització era feta per un copista diferent d'aquest frare.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).