MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3652 (23 / November / 2024)

Ciceró (106 aC – 43 aC). Paradoxes [Català]. Traductor: Valentí, Ferran (m. 1476)

Aquesta obra és:

Traducció de: Ciceró (106 aC – 43 aC). Paradoxa [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ciceró (106 aC – 43 aC)
Títol regularitzat:Paradoxes
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 29.2.1
Traductor:Valentí, Ferran (m. 1476)
Llengua:Català
Data:s. XV m.
Notes sobre la datació:Segons Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ..., p. 20, posterior a 1446, considerant que en aquesta data Valentí torna a Mallorca definitivament. En realitat, ja havia tornat el 1438 (Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ..., p. 48). Per tant, Gómez (2013 [2014]), El Tractat de les penes ..., p. 30, n. 101, defensa la possibilitat de datar-la el 1444, immediatament després de la mort de Leonardo Bruni i abans de l'estada de Valentí a Càller (1445-1446).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Pròlech ordenat per Micer Ferrando Valentí, Doctor Egregi de la ciutat de Mallorques, en les Parodoxes de Tul·li que tornà de latí en romans (rúbrica pròleg)
Íncipit del pròleg:Molts són estats dels passats doctíssims e sapientíssims, los quals veent alcunes doctrines estar amagades e secretes per ignorància de la lengua o idioma en lo qual éran estades posades per lo inventor ...
Íncipit text:Íncipit pròleg Ciceró: O Bruto, yo he pensat – com sovín Cató, oncle teu, digués alcuna oració o sentència en lo Senat- ...
Íncipit text: Gran dubte he a alcú de vosaltres no sia vist tal disputació ésser exida de aquella sapiència dels stoychs e savis de la ciutat de Atenas ...
Font:Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... e açò majorment per tu deu ésser fet e mès en obra, com en ton nom e per causa tua aquella sia estada tranferida e transpostada en aquest parlar a tu intel·ligible e conegut.
Èxplicit del text:Èxplicit pròleg Ciceró: ... que és apareguda e és vista ésse exida e demostrada de una mateixa ofecina o doctrina en aquesta ta figura o parència, segons veus.
Èxplicit text: ... No solament són stimadors no copiosos, richs, mes encara freturants e pobres appel·ladors e anomenadors.
Font:Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Gual, Ramon (fl. s. XV m.)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1029 - 1-24v

Bibliografia

Edicions:Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ...
Bibliografia:Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ... pp. 120-122, 259-260
Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ... pp. 35-62
Cappelli (1997), "Briciole poetiche tra Napoli e ..."
Badia (1994), "La legitimació del discurs ..."

Observacions

L'obra s'adreça a Ramon Gual (fl. s. XV m.) i altres deixebles de Mallorca.

El pròleg del traductor defensa la dignitat intel·lectual de la traducció i destaca diverses traduccions catalanes anteriors (en una concepció àmplia que inclou Lo somni de Bernat Metge). Destaquen els elogis de Leonardo Bruni, a qui havia conegut a Itàlia (Valentí hi va estudiar i s'hi va doctorar en tots dos drets els 1435), d'on va tornar el 1438 o abans (Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ..., p. 35). Es difícil que llavors conegués totes les obres de Bruni esmentades al pròleg, perquè n'hi ha alguna de 1438 (Badia (1994), "La legitimació del discurs ...", pp. 165 i 167). Badia (1994), "La legitimació del discurs ..." comenta el pròleg de Valentí i el compara amb el de Ciceró, Paradoxes, Traductor: Anònim.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).