MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3596 (22 / November / 2024)

Anònim. Art de bé morir ab lo Breu confessionari [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Arte de bien morir y Breve confesionario [Castellà]

Traducció de: Anònim. Ars bene moriendi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-05-22
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Art de bé morir ab lo Breu confessionari
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.2.3
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:c. 1493
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:A honor e reuencia de nostre senyor ihesu crist: e de la sacratissima verge senyora sancta maria mare sua. comença lo tractat apellat art de be morir ab lo breu confessionari tornat de lati en romanç per instructio e doctrina de les persones no sabents lo lati. les quals no es raho que sien freturoses de tant fruyt e tant necessari com es / e se segueix del present compendi en aquest forma seguent
Íncipit del pròleg:[Rúbrica:] Lo prohemi
[Text:] Encara que segons lo philosof en lo tercer libre de les ethiques la mes espantable de les coses terribles sia la mort...
Íncipit text:[Rúbrica cap. 1:] Capitol primer com lo diable tempta en lo article de la mort contra la fe
[Text:] Com la fet catholica sie fundament e principi de tota la salut nostra e sens fe negu puxa esser saluat segons diu sanct agusti...
Font:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:…lo qual regne en vnjtat de essencia e trinitat de persones per tots los setges sens fi.
Èxplicit del text:Response que si aquel tal es en parts remotes. e apartades dela cort romana pot esser absolt. e deu li esser injungit. e manat quesfaçe absolre per lo superior com. e quant pora et cetera.
Colofó:Aci se acaba lo confessionari breu. a honor. e reuerencia de deu omnipotant pare. e fill. e spirit sanct. e de la sacratissima verge senyora sancta maria mare de deu ihesu christ redemptor. e senyor nostre.
Font:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Transmissió

Impresos:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim
Barcelona, Gabriel Pou, 1507 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:González Rolán - Saquero Suárez-Somonte - Caerols Pérez (2008), Ars moriendi. El Ars moriendi en ...
Bibliografia:Fàbrega i Grau (1955), "Els primitius textos catalans de ..."
Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ... pp. 31-34
Bohigas (1951), Art de bé morir
Martínez Romero (2017), "L'Ars moriendi com a gènere ..."

Observacions

El Breu confessionari és traducció de la versió castellana de Andrés Díaz de Escobar, Lumen confessorum i Andrés Díaz de Escobar, Modus confitendi (Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ... pp. 43-44).

Segons Martínez Romero (Martínez Romero (2017), "L'Ars moriendi com a gènere ..."), el valencià Jaume Montanyà aprofità in extenso la traducció catalana de QS (la versió breu de l'Ars) en la segona part del seu Spill de ben viure i ben morir de 1559, que posteriorment ell mateix traduí al castellà abans de 1573.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).