MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3593 (22 / November / 2024)

Anònim. Ars bene moriendi

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Arte de bien morir y Breve confesionario [Castellà]

Traducció: Anònim. Art de bé morir ab lo Breu confessionari [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Tractat de l'art de ben morir, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Tractat de l'art de ben morir, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-05-20
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Ars bene moriendi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.2
Llengua:Llatí
Data:post 1418
Matèries:Religió - Espiritualitat

Observacions

Al Concili de Constança (1414-1418), Jean Gerson va compondre La Science de bien mourir, traduït després amb el títol De scientia mortis. Aquesta versió llatina és la base de l'Ars bene moriendi. Ara, aquest títol de fet fa referència a dues obres prou diferents: l'anomenada versió llarga (CP), conservada en forma manuscrita amb el títol Tractatus artis bene moriendi, i l'anomenada versió curta (QS), habitualment difosa en impressions amb el títol Ars moriendi i corresponent sobretot a la segona part del Tractatus; aquesta versió impresa es concentra en les cinc temptacions del diable, les cinc inspiracions de l'àngel i l'escena de la bona mort, il·lustrades respectivament amb onze xilografies. Tradicionalment es considera CP anterior a QS (Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ..., pp. 28-34); recentment s'ha proposat el contrari (González Rolán - Saquero Suárez-Somonte - Caerols Pérez (2008), Ars moriendi. El Ars moriendi en ...).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).