Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine
Aquesta obra té:
Traducció: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2023-09-21 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes; Antònia Carré |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330) |
| Títol regularitzat: | Lilium medicine |
| Altres títols: | Practica dicta Lilium medicine
Practica
Gordonius |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | expressa - 1303 - 1305 |
| Lloc: | Montpeller |
| Notes sobre la datació: | Segons el pròleg, fou començat en el mes de juliol de 1303. El ms. BL Harley 3698, f. 99va, té un colofó que en data l'acabament al febrer de 1305. Les datacions presents en altres mss. indicarien que l'obra fou reescrita diverses vegades fins a 1311 (Jacquart 1979). Les dues primeres edicions impreses (1480 i 1486) porten la data 1303 al pròleg; en les següents, i en les traduccions francesa i castellana impreses, fou substituïda per la de 1305 (O'Neill 1965). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de medicina pràctica |
| Matèries: | Medicina - Medicina pràctica |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Invocació: | «In nomine Dei misericordis» (Ferrara 1486 etc.). |
| Rúbrica inicial: | «Incipit practica excellentissimi medicine monarce domini magistri Bernardi de Gordonio dicta Lilium medicine» (Ferrara 1486 etc.). |
| Taula de capítols: | «Particula prima huius libri continet .XXX[I]. capitula» (taula del llibre I, després del pròleg, segons BL Harley 3698). |
| Íncipit del pròleg: | «Interrogatus a quodam Socrates quomodo posset optime dicere...» (BL Harley 3698) |
| Íncipit text: | «Captulum primum [de febribus in generali]. — Febris est calor innaturalis mutatus in igneum...» (BL Harley 3698). |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | «... Inchoatus autem est liber iste in [sic per 'cum'] auxilio magni Dei in preclaro Studio Montispessulani post annum .XX. lecture nostre, anno Domini .Mº.CCCº.III., mense julii» (BL Harley 3698). |
| Èxplicit del text: | «... et ideo ponatur in parvissima quantitate quantum aliter etiam medicamen corrumperet quare ratione proportionis melius est primo in brachio temptare quam in facie apponere. — Intelligendum est hic quod nos ordinavimus, per Dei gratiam, .IIII. opuscula diu est propter istud opus, et si adderentur hoc esset opus perfecti magisterii, scilicet, Libellus de regimine acutorum, et Libellus de crisi et de diebus creticis, et libellus qui intitulatur Tabula ingeniorum, et sine ista factum est nichil, et Libellus de graduatione» (BL Harley 3698). |
| Colofó: | «Expletus est liber. Benedictus Deus in secula seculorum. Dum possum dicere hoc opus exegi, quod nec iovis ira nec ignes nec frigidum nec edax poterit abholere vetustas. Fuit scriptus iste liber anno incarnacionis Domini .Mº.CCCº.IIII., die sancte Agathe virginis. — Hunc qui scribebat Henricus nomen habebat de Almania studio medicine vacans in preclari Studio Montispessulani, socius bonus et fidelis. Deo gratias. Amen. — Hic est flos et lilium medicine et salus et perfecio practicancium provectorum et speculum et sempiternum beneficium operancium» (BL Harley 3698). |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Al·ludit: | Jaume II de Mallorca (1243 – 1311) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Extens tractat de medicina pràctica, pertanyent al gènere mèdic anomenat practica o compendium, que recull en una sola obra una summa de la patologia, la higiene i la terapèutica (Demaitre 2013; Recio 2011 analitza els exponents salernitans). L'obra es defineix precisament amb aquest terme (practica), que sovint ha estat emprat com a títol, i adopta la metàfora floral de la puresa per al títol: Lilium medicine ('Lliri de medicina'). L'autor hi ofereix una exhaustiva practica mèdica fonamentada en el 'nou Galè' acabat d'introduir a la Universitat de Montpeller, que concep «ad utilitatem humilium», amb un marcat objectiu pedagògic. Consta de set partícules o llibres (tants com pètals i llavors té la flor del lliri) dedicats respectivament a les febres —incloses les pestilencials—, la lepra, la sarna, etc. (I), les malalties del cap i del cervell (II), les malalties dels ulls, les orelles, el nas i la boca (III), les malalties respiratòries (IV), les malalties de l'aparell nutritiu (V), les malalties del fetge, els ronyons i la melsa (VI), i les malalties dels òrgans sexuals i de les parts inferiors del cos humà (VII). El llibre VII s'acaba amb un antidotari general de cinc capítols, el darrer dels quals està dedicat a la cosmètica. |
| Públic/intenció: | «Ad utilitatem humilium» (pròleg). |
| Públic/intenció: | Estudiants de medicina
Metges pràctics |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – vol. 300, s. f. – 19 febrer 1366 – ítem 9 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Beaujouan (1962), Manuscrits scientifiques ..., pp. 3 i 70 (trad. castellana)
O'Neill (1965), "Dates in the printed edition of ..." (datació)
Amasuno Sárraga (1972), El Lilio de medicina de ... (trad. castellana)
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 43-44 (datació)
Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ...
Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ...", p. 702 (trad. castellana i catalana)
García Ballester - Ferre - Feliu (1990), "Jewish appreciation of fourteenth ...", pp. 107-117 (crítica de la trad. hebrea per Lleó Josef de Carcassona)
Bernardo de Gordonio (1993), Lilio de medicina (ed. trad. castellana)
Demaitre (1998), "Medical writing in transition ..." (trad. alemanya)
Olalla Sánchez (2003), Shosan ha-refuah: estudio y ... (ed. trad. hebrea)
Demaitre (2004), "Bernard de Gordon et son ..."
Bernardo de Gordon (2005-2008), Lilium medicinae, en su ... (ed. trad. hebrea)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 94-95 (trad. catalana)
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Galderisi - Agrigoraei (2011), Translations médiévales: cinq ..., vol. 2.1, p. 354-355 (trad. francesa)
Recio Muñoz (2011), "Experimenta y empirica en el ..." (gènere)
Demaitre (2013), Medieval Medicine: The Art of ...
Carré (2013), "Les traduccions catalana i ..." (trad. catalana i castellana)
Cohen-Hanegbi - Melammed (2013), "Transmitting medicine across ..." (trad. hebrea)
Carré - Cifuentes (2017), La traducció catalana medieval ... (trad. catalana, francesa i castellana)
Connelly (2017), "«My written books of surgery in ..." (trad. anglesa) |
| Text digital |
| Text complet: | BL Digitised Manuscripts  (Ms. Harley 3698, Montpeller, primer quart s. XIV)
Gallica , s. v. 'Bernard de Gordon' (ed. llatines i francesa, i un ms. hebreu)
Biblioteca Digital Dioscórides , s. v. 'Bernard de Gordon' (ed. llatines de Lió 1491 i Venècia 1496 i 1498; i esp. de 1697)
BnF, ms. Fr. 1288 (trad. francesa)
BnF, ms. Fr. 1327 (trad. francesa)
Google Books (ed. castellana) |
| Observacions |
| L'ordenada estructura (cada capítol consta d'una descripció introductòria, de l'exposició de les causes, el diagnòstic, el pronòstic i la curació, i d'unes observacions finals) i l'estil clar i directe que té van garantir-li una extraordinària difusió, tant entre els metges universitaris —que no sempre reconeixien emprar-la— i els extrauniversitaris —en particular, cirurgians, barbers i apotecaris— com entre els no metges. Les citacions, els extrets presents en altres obres (especialment en receptaris), les traduccions a les llengües vernacles i a l'hebreu, les atestacions en els inventaris de béns i els manuscrits conservats donen fe d'aquesta gran difusió. En llatí, se'n conserven no menys de 53 manuscrits i se'n van imprimir 11 edicions: Nàpols, 1480; Ferrara, 1486; Lió, 1491, 1550 i 1574; Venècia, 1496, 1498, 1521 i 1594; París, 1542; i Frankfurt, 1617 (Demaitre 1980, 2004 i 2013).
Traduccions. La traducció catalana, feta en el primer quart del s. XIV, sembla ser la més antiga (vegeu-ne la fitxa). La traducció a l'alemany, conservada en un únic ms., va ser acabada vers 1350 (Demaitre 1980: 188; Demaitre 1998; Galderisi-Agrigoraei 2011: II.1, 353, § 158). En hebreu, van fer-se dues traduccions (Ferre 2000: 199-202): la primera (Peraḥ ha-refuʾot ha-sali), del llatí, acabada el 1360 a Sevilla pel metge jueu occità Mošé ben Samuel (després convers com a Juan de Aviñón), conté un important pròleg del traductor però s'ha conservat mancada del primer llibre (Cohen-Hanegbi - Melammed 2013); la segona (Shoshan ha-refuʾah), també del llatí, però amb part del lèxic dels simples vegetals en occità, va ser feta pel metge Yekutiel ben Salomon (mestre Bonsenhor Salomon) a Narbona l'any 1387, i va ser la més difosa (ed. Olalla 2003 i trad. esp. parcial a Gordon 2005-2008, on afirma que va ser feta del llatí; del “catalanoprovenzal” en altres publicacions seves i a Ferre 2000; “1348” en altres publicacions seves), però durament criticada per Lleó Josef de Carcassona el 1394 (Garcia Ballester - Ferre - Feliu 1990: 107-117; en ocasions s'ha confós aquesta dada amb una tercera traducció hebrea). Es va traduir al francès a Roma vers 1377 (Féry-Hue 1992). En aquesta llengua se n'ha conservat una edició impresa amb el text complet (Fleur de lys en médecine, Lió 1495) i dos manuscrits fragmentaris (BnF, Fr. 1288 i BnF, Fr. 1327) que porten dues versions diferents de l'antidotari del llibre VII (Demaitre 1980: 185 i 188; Demaitre 2004: 108; Galderisi-Agrigoraei 2011: II.1, 354-355, § 158; Carré, en premsa). La traducció anglesa és de la primera meitat del s. XV i les dues versions irlandeses són de la mateixa centúria (Demaitre 1980: 188; Demaitre 2004: 108; Galderisi-Agrigoraei 2011: II.1, 353, § 158; Connelly 2017). En castellà se n'han conservat dues versions o traduccions: la primera, efectuada vers 1430-1470 (Beaujouan 1962: 3 i 70; Amasuno 1972: 22 i ss.), es conserva en un ms. mancat del llibre VII (BGHUSal, 1743); la segona (Lilio de medicina), es conserva completa en edicions impreses a Sevilla (1495), Toledo (1513), etc. (ed. Gordonio 1993). Aquestes versions castellanes no tenen cap relació amb la traducció catalana (vegeu fitxa) com va suggerir Riera 1989: 702 (Carré 2013). Almenys dues parts del Lilium van tenir circulació independent: la que tracta sobre la flebotomia, en hebreu (Ferre 2000: 203), i l'antidotari, en francès i en català.
Nota. Per a les malalties de la còrnia (llib. III, cap. 3, 8a malaltia) recomana una herba, anomenada «poligonia» per Dioscòrides, que es feu portar del jardí del rei de Mallorca («ego feci aportari de viridario serenissimi regis Maioricarum», cfr. París, BnF, Lat. 7054A, f. 68ra, s. XIV-1 , Metz, Bibliiothèque municipale, ms. 381, f. 109va, s. XIV , etc.), segurament a Montpeller, que en les còpies i edicions més tardanes fou substituït pel "rei de França". |
|
