MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op3232 (22 / November / 2024)

Pordenone, Odorico da (c. 1286 – 1331). Itinerarium

Publicació de la fitxa: 2013-11-12
Darrera modificació: 2013-12-02
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Pordenone, Odorico da (c. 1286 – 1331)
Títol regularitzat:Itinerarium
Altres títols:Relatio de mirabilibus orientalium Tatarorum
Libellus de ritibus diversarum nationum gentilium et paganorum
De rebus incognitis
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1330
Lloc:Pàdua
Notes sobre la datació:Datació de la primera redacció.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Licet multa et varia de ritibus et conditionibus huius seculi enarrentur a multis, tamen sciendum est quod ego frater Odoricus de Foro Iuli de Portu Nahonis, volens transfretare et ad partes infidelium volens ire ut fructus aliquos lucrifacerem animarum, multa magna et mirabilia audivi atque vidi que possum veraciter enarrare...» (redacció A)
Font:Marchisio 2013: 111-112

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 102r – 17 juliol 1374
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1812, f. 69r – 20 març 1378
  3. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1744, f. 134v – 23 març 1378
  4. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1745, f. 86v – 18 maig 1378
  5. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1665, f. 95v – 6 gener 1382

Bibliografia

Edicions:Domenichelli (1881), Sopra la vita e i viaggi del ... - Edició d'una versió llatina i d'una trad. italiana medieval.
Wyngaert (1929), Itinera et relationes fratrum ..., pp. 379-495 - Edició d'una versió llatina a partir de diversos mss.
Marchisio (2013), La tradizione manoscritta della ... - N'edita algunes versions llatines.
Odorico da Pordenone (2013), La redazione C9 della Relatio ... - Edita una versió de la redacció C.
Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, núm. CCLXXIV, CCXCIII, CCXCVI i CCCXXVI
Bohigas i Balaguer (1920-1922 [=1925]), "Un sumari del llibre de viatges d ..."
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 241
Polo (1958), Viatges de Marco Polo: versió ..., p. 18
Strasmann (1968), Konrad Steckels deutsche ... (ed. trad. en alt alemany)
Odorico da Pordenone (1986), Odorichus de rebus incognitis ... (ed. d'una trad. italiana)
Odoric de Pordenone (1990), Les merveilles de la terre ... (ed. trad. francesa de Jean de Vignay)
Odorico da Pordenone (1990), Memoriale toscano: viaggio in ... (ed. d'una trad. italiana)
Chiesa (1999-2000), "Per un riordino della tradizione ..."
Odorico da Pordenone (2000), Libro delle nuove e strane e ... (ed. d'una trad. italiana)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 262-263
Alvise (2006), "Tra ricezione e riscrittura: la ..." (difusió romànica)
Popeanga Chelaru (2007), Los viajes a Oriente de Odorico ... (ed. trad. castellana)
Odoric de Pordenone (2010), Le voyage en Asie d'Odoric de ... (ed. trad. francesa de Jean le Long)
Marchisio (2013), La tradizione manoscritta della ...
Arlima: Odorico da Pordenone
Odorichus

Observacions

Al retorn del seu viatge (1318-1330) per moltes de les regions asiàtiques que havia recorregut Marco Polo, el franciscà Odorico da Pordenone, igual com havia fet el venecià, va dictar-ne el relat a un company d'orde, Guglielmo di Solagna, que en va produir així una primera redacció en llatí (Pàdua, 1330). Les manipulacions posteriors han permès distingir fins a quatre redacccions llatines més (entre les quals destaca la [D] del també franciscà Heinrich von Glatz, Avinyó, 1340), alhora amb nombroses variants i un grup de testimonis no classificables (Chiesa 1999-2000; Marchisio 2013). L'obra destaca per la descripció que fa dels països dominats pels mongols a l'Àsia central («Tartària»), i va atreure l'atenció d'intel·lectuals, religiosos, mercaders i laics curiosos.

Fins a cinc documents datats dels anys 1374-1382 donen fe de la difusió de l'obra d'Odorico als Països Catalans. Fou l'infant Joan, duc de Girona, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), que s'interessà per aquesta obra («lo libre de frare Odorich») i aparentment se'n procurà exemplars de diferents redaccions. Així, el 1374 sol·licità al confessor de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) que li procurés una còpia ben acurada de l'obra a partir del manuscrit que aquest posseïa o al qual podia accedir (Rubió 1908-1921: núm. CCLXXIV). El 1378, el conseller de Joan, Ramon de Perellós (c. 1350 – post 1419), vescomte de Roda, li portà un altre exemplar del «libre de frare Odorich» d'un viatge a Xipre, i li agraí l'obsequi molt «especialment car en lo dit libre ha més coses e mils proveents que en l'altre d'aquell meteix frare que ja havíem» (Rubió 1908-1921: núm. CCXCIII i CCXCVI; Roca 1929: 241). I el 1382 ordenà al mateix vescomte que li'n fes arribar un exemplar que figurava entre els llibres que Guillem Sedasser (fl. 1377 – 1383) havia empenyorat a Perpinyà i que potser havia estat prestat al carmelita per l'infant (Rubió 1908-1921: núm. CCCXXVI).

Cap d'aquests documents no especifica el contingut exacte dels llibres demanats per l'infant: les dues redaccions llatines existents, la recent traducció francesa feta el 1351 (Iteneraire de la peregrinacion et du voyaige, trad. Jean le Long) o, potser, una traducció catalana. De la circulació en llatí de l'Itinerarium de fra Odorico als països de la Corona d'Aragó n'ha sobreviscut una versió compendiada (redacció E4 de Marchisio 2013) al mateix manuscrit de la segona meitat del segle XV que conté la traducció catalana de l'obra d'Haitó de Gorigos, Flor de les Històries, Traductor: Anònim (Bohigas 1920-1922; ed. Marchisio 2013: 384-405). Tanmateix, no hi ha cap dada sobre la circulació de la traducció francesa ni tampoc sobre l'existència d'una traducció catalana completa, que ara per ara sembla que cal descartar. No obstant això, sí que es conserva una versió catalana del capítol 22 i d'un esdeveniment narrat en el capítol 21 de l'obra interpolats com a capítols 59 i 73, respectivament, dins la traducció catalana de Marco Polo, Llibre de les províncies del gran emperador del Catai, Traductor: Anònim (Polo 1958: 18), però el fet sembla deure's a l'original d'aquesta traducció (datable abans de 1375). L'obra també va circular en italià (Odorico 1986; Odorico 1990; Odorico 2000), en castellà (Popeanga 2007) i en alemany (Strasmann 1968).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).