MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2516 (22 / November / 2024)

Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417). Regimen de pestilentia

Publicació de la fitxa: 2013-01-26
Darrera modificació: 2024-10-31
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417)
Títol regularitzat:Regimen de pestilentia
Altres títols:«De pestilentia»
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1403-1406
Lloc:Girona
Notes sobre la datació:Patllari Serradell s'instal·là a Girona el 1403. El seu text apareix consignat a l'inventari de la biblioteca del bisbe Berenguer d'Anglesola fet el 1406.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Consilium
Dieta
Tractat de pesta
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Anglesola, Berenguer d' (m. 1408)

Sinopsi

Sinopsi:Regiment de pesta o potser, més aviat, dieta o consilium personalitzats sobre la pesta i altres qüestions de salut, prescrit pel metge de Girona Patllari Serradell al cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona.
Públic/intenció:El bisbe de Girona
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Atestacions documentals:Girona - ADG - Processos – C-*** – 15 març 1406 – ítem 38

Bibliografia

Bibliografia:Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", p. 246 (p. 81 de la reimpr.), núm. 38
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60
Batlle i Prats (1981), "Notícia sobre Pal·ladi ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107

Observacions

El cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona, posseïa, el 1406, un plec de sis folis, escrit en lletra cursiva pel metge Patllari Serradell, que tractava sobre la pesta i altres matèries (Batlle 1932: 246, núm. 38).

Cardoner (1973: 53) i Batlle (1981) van deduir que el text havia de ser un tractat de pesta desconegut i perdut, escrit en llatí per aquest metge de Girona. Del fet que en el núm. 11 del mateix inventari d'Anglesola (Compendi historial) fos l'únic cas en què el notari explicità que l'obra estava escrita «in romancio», Batlle (1932) en deduí que tots els altres llibres havien d'estar escrits en llatí (cosa que no sol ser necessàriament certa als inventaris). En el cas d'aquest suposat regiment de pestilència, Cardoner (1973) el seguí acríticament. Tanmateix, el fet que aquest gènere circulés sovint en vulgar i que s'hagi pogut documentar l'autor entre els dirigents del municipi de Girona (institucions que també encomanaren la redacció de textos d'aquest gènere), permet, almenys, posar en dubte la deducció inicial de Batlle.

Ara bé, l'escassa consistència i formalitat de la peça (un plec de sis folis, en lletra cursiva), el seu contingut miscel·lani (sobre pesta i altres matèries) i el fet que figuri a la biblioteca del bisbe suggereix que, més que un "tractat de pesta", podria haver estat una prescripció d'una dieta del metge, en llatí o en català, adreçada personalment al bisbe, similar a alguna de les conservades, com ara Anònim, Prescripció d'una dieta (AHAT 54), prescrita a una canonge de Tarragona, o bé un consilium personalitzat, molt centrats en la prevenció de la pesta. Anglesola era bisbe de Girona des de 1384, i, abans de la data de l'inventari, hi va haver epidèmies de pesta en els anys 1381 i 1396-1397. Serradell s'instal·là a Girona el 1403.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).