MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2471 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotari [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2016-06-03
Darrera modificació: 2020-12-29
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:Antidotari
Altres títols:Arnau
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1420
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:L'atestació documental més antiga indubtablement en català és a l'inventari de béns d'Eulàlia (1433), vídua de l'apotecari de Barcelona Bartomeu Senós, que havia mort l'any 1420. És possible que la traducció es fes en el s. XIV.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Antidotari
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Invocació:«En nom de nostre senyor Déu sia, amén, e dels seus gloriosos màrtris [sic] Cosme et Damiani» [1450a]
Rúbrica inicial:«Comense l'Antidotari de mestre Arnau de Vilanova...» [1450a]
«Açí comensa lo libre de mestre Arnau de Vilanova...» [1450b]
Íncipit del pròleg:«Plenyia's Hypocràs...» [1433 = 1420]
«Plany[i]a's Ypocràs per ço com medicina... [ínc. f. 4r:] qui és pus profitós...» [1437]
«Plenyia's Ypocràs...» [1445a]
«Planyie's Ypocràs...» [1445b; 1450b]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... saliandra preparat» [1433 = 1420]
«... e infuses aquestes coses...» [1437, ínc. darrer plec]
«... fiat unguentum» [1445a]
«... cobonbros salvatges» [1445b]
«... mellys dispumati libras .Iª. et uncias .X. et semis incorporentur» [1450b]

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Posseïdor:Senós, Bartomeu (fl. 1386 – 1420)
Mascaró, Pere (fl. 1423 – 1449)
Molins, Arnau de (fl. 1403 – 1433)
Mestre, Lleonís (m. 1437)
Mas, Antoni (m. 1445)
Vidal, Eloi (I) (m. 1450)
Vilar, Lluís del (m. 1457)
Claret, Bartomeu (m. 1463)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu la fitxa de l'original llatí.
Públic/intenció:Els apotecaris.
Públic/intenció:Apotecaris

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1217, ff. 14v-20r – 10 abril 1360
  2. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 514 – 17 juny 1433 – ítem 16
  3. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – *** – 21 febrer 1437 – ítem 7
  4. Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1218, ff. 300v-316v – 14 febrer 1440
  5. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 19
  6. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 21
  7. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 2
  8. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 26
  9. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF 3779 (inventaris J. Sellers 1457) – 1457 – ítem Junyent § 233
  10. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – M-190, ff. 84r-98v i 116v – 7 febrer 1463 – ítem 19

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ...", p. 160 [1437]
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", núm. 233 [1457]
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., doc. 283, núm. 19 [1463]
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 166, núm. 16, i 167, núm. 11 i 14 [1433]; doc. 231, núm. 19 i 21 [1445]; doc. 254, núm. 2 i 7 [1450]
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 115
Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", pp. 242n [1445 i 1450], 249 ("probable traducción catalana"), 250n (només un ex. [llatí] a les bibl. de Barcelona)

Observacions

Gil Sotres (2011-2013: 249), en un comentari que ha de ser fruit d'un lapsus (vegeu a continuació), considera l'existència d'aquesta traducció catalana com a només "probable". En canvi, les atestacions documentals són clares sobre l'existència d'una traducció d'aquesta obra, sobretot en circulació (i probablement elaborada) a Barcelona i entre els apotecaris, sector per al qual es va concebre l'original (vegeu fitxa de l'original llatí). Els testimonis detectats a Vic (explícitament «scrit en romans», 1457) i, probablement, a Mallorca (1463) serien exponents de l'àrea d'irradiació del focus barceloní. La pèrdua d'aquesta traducció (i d'altres de similars) ha de ser deguda, precisament, al caràcter altament especialitzat, i per tant molt restringit, del públic que la va generar i s'hi va interessar, les biblioteques del qual rarament han pervingut.

Com passava en els testimonis llatins, els catalans reflecteixen els diferents estadis d'una obra que es va anar ampliant amb el temps. Així, un dels d'Antoni Mas (1445a) no contenia la secció final sobre els olis medicinals, que en bona mesura és una addició posterior a la versió original, i un dels d'Eloi Vidal (1450b) estava mancat d'aquesta secció i també d'almenys part de l'anterior, sobre els ungüents (Gil Sotres 2011-2013: 242n). No era estrany que les parts més formulàries de les receptes no es traduïssin, i per això consten en llatí en algunes d'aquestes atestacions documentals. No obstant això, el testimoni de 1437, almenys, demostra que aquestes fórmules de la segona part de l'obra també es van traduir. El caràcter àpode d'aquests testimonis, més que indicar la pèrdua de folis en els manuscrits potser avalaria la hipòtesi de Gil Sotres (2011-2013: 247-250) que l'interès dels apotecaris se centraria sobretot en la primera part de l'obra, on es fa una introducció teòrica sobre l'apotecaria que almenys a finals del s. XV era la base de l'examen gremial, més que no pas en la segona, que reproduïa fórmules extretes d'altres antidotaris que els apotecaris solien tenir a mà. La majoria d'aquestes fórmules eren extretes de l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, i això explicaria l'atribució errònia a Nicolau de Salern («libre apellat Lo Nicholau») present a l'inventari de Lleonís Mestre (1437).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).