Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotari [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2016-06-03
Darrera modificació: 2020-12-29 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Arnau de Vilanova (autoria dubtosa) |
| Títol regularitzat: | Antidotari |
| Altres títols: | Arnau |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1420 |
| Lloc: | Barcelona? |
| Notes sobre la datació: | L'atestació documental més antiga indubtablement en català és a l'inventari de béns d'Eulàlia (1433), vídua de l'apotecari de Barcelona Bartomeu Senós, que havia mort l'any 1420. És possible que la traducció es fes en el s. XIV. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Antidotari |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Invocació: | «En nom de nostre senyor Déu sia, amén, e dels seus gloriosos màrtris [sic] Cosme et Damiani» [1450a] |
| Rúbrica inicial: | «Comense l'Antidotari de mestre Arnau de Vilanova...» [1450a]
«Açí comensa lo libre de mestre Arnau de Vilanova...» [1450b] |
| Íncipit del pròleg: | «Plenyia's Hypocràs...» [1433 = 1420]
«Plany[i]a's Ypocràs per ço com medicina... [ínc. f. 4r:] qui és pus profitós...» [1437]
«Plenyia's Ypocràs...» [1445a]
«Planyie's Ypocràs...» [1445b; 1450b] |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... saliandra preparat» [1433 = 1420]
«... e infuses aquestes coses...» [1437, ínc. darrer plec]
«... fiat unguentum» [1445a]
«... cobonbros salvatges» [1445b]
«... mellys dispumati libras .Iª. et uncias .X. et semis incorporentur» [1450b] |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Senós, Bartomeu (fl. 1386 – 1420)
Mascaró, Pere (fl. 1423 – 1449)
Molins, Arnau de (fl. 1403 – 1433)
Mestre, Lleonís (m. 1437)
Mas, Antoni (m. 1445)
Vidal, Eloi (I) (m. 1450)
Vilar, Lluís del (m. 1457)
Claret, Bartomeu (m. 1463) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Vegeu la fitxa de l'original llatí. |
| Públic/intenció: | Els apotecaris. |
| Públic/intenció: | Apotecaris |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | - Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1217, ff. 14v-20r – 10 abril 1360
- Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 514 – 17 juny 1433 – ítem 16
- Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – *** – 21 febrer 1437 – ítem 7
- Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1218, ff. 300v-316v – 14 febrer 1440
- Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 19
- Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 21
- Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 2
- Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 26
- Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF 3779 (inventaris J. Sellers 1457) – 1457 – ítem Junyent § 233
- Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – M-190, ff. 84r-98v i 116v – 7 febrer 1463 – ítem 19
|
| Bibliografia |
| Catàlegs i repertoris: | Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ...", p. 160 [1437]
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", núm. 233 [1457]
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., doc. 283, núm. 19 [1463]
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 166, núm. 16, i 167, núm. 11 i 14 [1433]; doc. 231, núm. 19 i 21 [1445]; doc. 254, núm. 2 i 7 [1450] |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 115
Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", pp. 242n [1445 i 1450], 249 ("probable traducción catalana"), 250n (només un ex. [llatí] a les bibl. de Barcelona) |
| Observacions |
| Gil Sotres (2011-2013: 249), en un comentari que ha de ser fruit d'un lapsus (vegeu a continuació), considera l'existència d'aquesta traducció catalana com a només "probable". En canvi, les atestacions documentals són clares sobre l'existència d'una traducció d'aquesta obra, sobretot en circulació (i probablement elaborada) a Barcelona i entre els apotecaris, sector per al qual es va concebre l'original (vegeu fitxa de l'original llatí). Els testimonis detectats a Vic (explícitament «scrit en romans», 1457) i, probablement, a Mallorca (1463) serien exponents de l'àrea d'irradiació del focus barceloní. La pèrdua d'aquesta traducció (i d'altres de similars) ha de ser deguda, precisament, al caràcter altament especialitzat, i per tant molt restringit, del públic que la va generar i s'hi va interessar, les biblioteques del qual rarament han pervingut.
Com passava en els testimonis llatins, els catalans reflecteixen els diferents estadis d'una obra que es va anar ampliant amb el temps. Així, un dels d'Antoni Mas (1445a) no contenia la secció final sobre els olis medicinals, que en bona mesura és una addició posterior a la versió original, i un dels d'Eloi Vidal (1450b) estava mancat d'aquesta secció i també d'almenys part de l'anterior, sobre els ungüents (Gil Sotres 2011-2013: 242n). No era estrany que les parts més formulàries de les receptes no es traduïssin, i per això consten en llatí en algunes d'aquestes atestacions documentals. No obstant això, el testimoni de 1437, almenys, demostra que aquestes fórmules de la segona part de l'obra també es van traduir. El caràcter àpode d'aquests testimonis, més que indicar la pèrdua de folis en els manuscrits potser avalaria la hipòtesi de Gil Sotres (2011-2013: 247-250) que l'interès dels apotecaris se centraria sobretot en la primera part de l'obra, on es fa una introducció teòrica sobre l'apotecaria que almenys a finals del s. XV era la base de l'examen gremial, més que no pas en la segona, que reproduïa fórmules extretes d'altres antidotaris que els apotecaris solien tenir a mà. La majoria d'aquestes fórmules eren extretes de l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, i això explicaria l'atribució errònia a Nicolau de Salern («libre apellat Lo Nicholau») present a l'inventari de Lleonís Mestre (1437). |
|
