MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2442 (07 / juliol / 2024)

Sèneca. Tragèdies [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Tragoediae [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Sèneca. Tragedias [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Tragèdies
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.5.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV ex. - XV in.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Seguexen-se los prohemis de les «Tregèdies» de Sènecha. He són dites tregèdies per ço com contenen dictats plorosos de crueltats de reys he de grans prínceps. Les quals tregèdies són deu en nonbre.
Íncipit text:Íncipit arguments: La primera tragèdia conté la gran furor de Èrcules la qual pres en lo sacriffici que fféu de Licus, qui perseguia sa muller Mègera.
Íncipit text: La primera tragèdia de Sènequa tracta de la ffúria de Èrcules. E per loch de argument en la matèria sí pots notar que Èrcules fon ffill de Júpiter e la mare havia nom Alcimena, muller de Amfitrion ...
Font:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...

Èxplicit

Èxplicit del text:Èxplicit arguments: ffon la ànima del dit Èrcules, segons ficció de poetes, trelladada o aduyta en los cels ab lo déu Júpiter, pare seu.
Èxplicit text: Raspon Clitamestra: «Egistus, çertes, no serà tan cruel Clitimest[r]a que sofira [ed. sofirà] que tu·t mates per ella. [Qui] voluntàriament pecca deu tenir ffe a sson companyó en la colpa. Roman en mi e acordem ensemps què ffarem contra lo temps dubtós qui·ns menaça».
Font:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...

Materials complementaris

Comentaris i glosses:La traducció inclou en diferents graus Nicolau Trevet, Expositio super tragedias Senece..
Altres:Fragment en català de Giovanni Boccaccio, Genealogia deorum gentilium, IV, 12 afegit a la Medea en els mss. de Peralada i Madrid - Real.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 12 (I) - 177-274
Barcelona - BC - Manuscrits - 295 - 1r-3v
Barcelona - Palau - VII - 39-43v
Madrid - BNE - Manuscritos - 14704 - 1-132v
Madrid - RB - Manuscritos - II-3096 - A - 1-32v
Peralada (Alt Empordà) - BAPP - 091 Sèneca - 1r-244v

Bibliografia

Edicions:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...
Bibliografia:Round (1978-1979), "Las traducciones medievales ..."
Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ..."
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ... pp. 55-89
Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ..."

Observacions

La traducció inclou en diferents graus el comentari de Nicolau Trevet, inclosos els arguments de les deu tragèdies atribuïdes a Sèneca. Els manuscrits més complets (Peralada i BC) conserven la traducció de només vuit tragèdies: Hercules furens, Thyestes, Thebais, Hippolytus, Oedipus, Troades, Medea i Agamemnon (truncada). El fet que alguns manuscrits de la versió castellana, feta a partir de la catalana, transmeten també l'Octavia fa pensar que la versió catalana original devia incloure també aquesta tragèdia. El manuscrit de la Biblioteca Nacional transmet el text d'algunes tragèdies reduït a extractes.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).