MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2430 (24 / November / 2024)

Quint Curci. Història d'Alexandre [Català]. Traductor: Fenollet, Lluís de (m. 1492)

Aquesta obra és:

Traducció de: Quint Curci. Storie di Alessandro Magno [Italià]. Traductor: Decembrio, Pier Candido

Traducció de: Quint Curci. Historia Alexandri Magni [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Quint Curci
Títol regularitzat:Història d'Alexandre
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 106.1.1
Traductor:Fenollet, Lluís de (m. 1492)
Llengua:Català
Data:c. 1481
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En nom de nostre senyor deu, Aço es la taula o registre del present libre apellat la hystoria de Alexandre scrita de Quinto curcio ruffo. En lo qual libre es stat aiustat una part del Plutarcho, e aço per supplir lo defecte dels primers dos libres de dita hystoria perduts. La qual hystoria se partex en dotze libres. Los quals libres per hauer pus facilment noticia de les parts de dita hystoria ara son stats diuisits en capitols nombrats. Los quals capitols en la present taula son mostrats ab lurs nombres a quantes cartes sien. E primerament aquells de dita part del Plutarcho. (f. 1v)
Íncipit text:La vida del Rey Alexandre scrita per aquell singularissim hystorial Plutarcho fins en aquella part on lo Quinto curcio ruffo comença. Alexandre entretant (rúbrica) / Del rey Alexandre la vida en aquest volum scriure proposant per la granea de les gestes sues, donar als qui la legiran escusacio volem ... (f. 11r)
Font:Incunable Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet

Èxplicit

Èxplicit del text:... Lo cors del Rey per Ptholomeu a qui la regio de Egipte era assignada a Menphi e dalli a pochs anys a Alexandria fon reduit al nom e memoria del qual tot degut honor es referit. (f. 201v)
Colofó:Aci acaba lo dotze e ultim libre de la hystoria del gran alexandre fill de Phelip Rey de Macedonia scrita de Quinto curcio ruffo erudissim e facundissim autor e tret en vulgar al serenissim Princep Phelip maria Duch de Mila e de Pavia e de Angera compte e de Genoua senyor, per Petro candido son seruidor. Any Mil e quatre cents trenta vyt A vint e hu de Abril en Mila. (f. 201v)
Font:Incunable Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet

Transmissió

Impresos:Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet [completa]

Bibliografia

Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, pp. 368-369
Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ..." p. 708
Bravo García (1977), "Sobre las traducciones de ..."
Sequero García (2009), "L'estil llatinitzant i les ..."
Sequero García (2011), "Lluís de Fenollet, traductor de ..."
Ferrer Santanach (2019), "La divulgació en català de la ..."

Observacions

L'incunable de 1481 conté (a) la traducció, obra de Fenollet, de la versió italiana de Decembrio (1438), la qual afegeix fragments de Plutarc per completar el text de Quint Curci (Bravo García (1977), "Sobre las traducciones de ...", p. 149) als llibres V, VI, X, XI i XII; i (b) al final (folis 202v-209v), la traducció catalana de Pier Candido Decembrio, Comparazione di Caio Julio Cesare et d'Alexandro Magno. Tot això (a i b) circulava junt: ja es troba en forma manuscrita (per exemple, Madrid, RAH, Cod. 100) i en una edició italiana de 1478 (Florència, apud Sanctum Jacobum de Ripoli).

L'incunable català també afegeix al començament (folis 11r-19v) nou capítols procedents de la Vida d'Alexandre (1-17) de Plutarc per suplir la pèrdua dels llibres I i II de Quint Curci, tal com s'anuncia en les rúbriques (folis 1v, 11r i 19v); en cap cas no s'hi diu que aquests capítols pertanyin a la traducció de Fenollet, al qual l'incunable atribueix només la traducció de Quint Curci (f. 19v). Alguns manuscrits de la versió de Decembrio ja inclouen també uns capítols inicials procedents de Plutarc, que podrien ser la font d'aquests capítols inicials de la versió catalana.

Recentment, Ferrer Santanach (2019), "La divulgació en català de la ..." ha argumentat que aquests capítols inicials de l'edició catalana no són la traducció del suplement italià de Decembrio, sinó una traducció parcial de la versió llatina de Guarino Veronese de la Vida d'Alexandre de Plutarc.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).