MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2418 (06 / November / 2024)

Petrarca, Francesco. Escipió e Anníbal [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Aquesta obra és:

Traducció de: Petrarca, Francesco. Affrica VII [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Petrarca, Francesco
Títol regularitzat:Escipió e Anníbal
Altres títols:Lo parlament i batalla que hagueren Anníbal i Escipió
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 100.1.1
Traductor:Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Llengua:Català
Data:1395 - 1410
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa
Retòrica

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En lo nom de nostre senyor Déu Jesucrist, comença lo preàmbol a la obra dejús escrita, és assaber: Lo parlament e la batayla que agueren Aníbal e Scipió.
Íncipit del pròleg:Al molt alt senyor de lo senyor don Alfonso, duch de Gandia, ffrare Antoni Canals, del orde dels frare preycadós, en la santa teologia masestra indigne, humil reverència subjectiva. Per lo gran plaer que vostra senyoria trobava en aver lo parlament de Scipió e de Aníbal, e la batayla sagüent, en la qual lo dit Scipió Affrichà fou vençedor ... (p. 32)
Íncipit text:Primer capítol. Com Aníbal tramès spies a mirar la host dels romas, de la qual era capità Scipió Affricà [rúbrica] Cum Aníbal vahé lo gran poder de Scipió, que li era molt soberch en gents d'armes, pensant en lo periyl en què era posat, tramès spies que vezessen la host de Scipió ... (p. 42)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... tot cavaler pot ésser instruït en quina forma és periylosa cosa voler massa affactadament estar, viure e perseverar en divisions, bregues, guerres e batayles. (p. 41)
Èxplicit del text:... E com aquels qui eren vengutz per pendre'l, ab tamor s'i acostassen, trobaren-lo que ac liurada la sua ànima a qui miylor dret hi avia. Ffou soterrat en una ciutat dita Libissa, e sobre lo sepulcra seu és escrit: “Ací jau Aníbal, lo gran garrer”. (p. 84)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​2418-Antoni-Cana ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Alfons (I) de Gandia (c. 1332 – 1412)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 352 - 365v-383
Barcelona - BC - Manuscrits - 991 - 120r-v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 102 - ff. 1r-24v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 17 - 1-39
Barcelona - RABL - 3-I-7 - 20-28

Difusió

Utilització literària:La versió de Canals va ser incorporada a Gauchier de Denain, Histoire ancienne versió 1, Traductor: Anònim substituint el fragment en el qual s'esmenta la batalla de Zama i els discursos previs d'Anníbal i Escipió.

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas Tractat de Scipió y Aníbal ...
Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ..., vol. 3 (1910)
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 31-84
Bibliografia:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... pp. 17-22
Rico (1984), "Antoni Canals y Petrarca: para la ..."
Renedo (1995-1996), "Raó i intuïció en ..."
Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ... pp. 205-206
Pujol (2002), "El Escipió e Anibal de Antoni ..."
Villar Rubio (1995), Códices petrarquescos en España
Ferrer (2012), "Petrarch's Africa in the ..."

Observacions

L'obra es presenta, al pròleg, com a traducció de fragments de Titus Livi, Ab urbe condita i de l'Affrica. Canals tradueix els versos 93-449 i 740-1130 del llibre VII de l'Affrica. L'epíleg tradueix fragments de la biografia d'Aníbal de Francesco Petrarca, De viris illustribus (XVII, 49-55). Per a la versió, Canals també va utilitzar Titus Livi, Ab urbe condita (veg. Ferrer (2012), "Petrarch's Africa in the ...").

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).