MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2362 (22 / November / 2024)

Isaac de Nínive. Llibre d'Isac [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Isaac de Nínive
Títol regularitzat:Llibre d'Isac
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 65.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1373
Notes sobre la datació:La traducció consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:De anima qui ame deu (rúbrica) / Anima qui ame deu en deu es solament son repos ...
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16, f. 1

Èxplicit

Èxplicit del text:... E ia no caura iames en tanebras aiudant Jhesucrist al qual sia gloria e honor e uirtut Qui ab lo pare e ab lo sant sperit uiu e regna deus tot poderos per tots los setglas dels setgles Amen
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 148 - 119v-121v
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16 - 1r-66r
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-3-42 - 1-185

Bibliografia

Bibliografia:Bohigas (1955), "Petita contribució a l'inventari ..." p. 364
Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ..."
Requesens i Piquer (2008), "Hug de Balma (s. XIII) en català ..." p. 596

Observacions

L'obra original fou escrita en siríac al segle VII i traduïda al llatí a través del grec. Es tracta d'un ensenyament sobre la vida monàstica, editat amb el títol De perfectione religiosa.

La traducció catalana consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259). En posseïa un exemplar Maria de Castella (inventari de 1458, Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 51, ítem 19), potser per mitjà dels monjos de Montserrat. La traducció castellana més antiga la va acabar l'ermità de Montserrat Bernat Boïl, a Sant Cugat, el 1484, per a Pedro Zapata, arxiprest de Daroca (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46). La traducció catalana i les dues castellanes tenen errors comuns (Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 270). Vegeu també Anònim, Tractat de l'art de ben morir, versió 1, Traductor: Anònim.

La versió castellana de Bernat Boïl es conserva en dues edicions: Saragossa, Juan Hurus, 1489, i Sevilla, Meinardo Ungut i Estanislao Polono, 1497 (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).