MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2286 (22 / November / 2024)

Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Llibre de meditació [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Meditationes piissimae de cognitione humanae conditionis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-04-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Bernat de Claravall [sant] (pseudo)
Títol regularitzat:Llibre de meditació
Altres títols:Meditacions de sant Bernat
Llibre dels pensaments de sant Bernat
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 22.4.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1362
Notes sobre la datació:En un inventari de 1362 s'enregistra un "Llibre dels pensaments de Sent Bernat" (Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., p. 364 [doc. 234.12]; vegeu també Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 25 [doc. 8.1]).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En nom de nostre senyor comensan les meditacions de sant b(er)n(a)t abat d(e)l monastir de clares valls
Íncipit text:Molts home(n)s son q(ui) sabe(n) ho conexe(n) moltes coses no conexe(n) si mateys els se prene(n) guard d(e)ls altres e desempare(n) si mateys ...
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16, f. 217r

Èxplicit

Èxplicit del text:... E p(er) ço q(ue) ap(re)s les tanebres daquesta uida vegues lo naxime(n)t d(e)l albe quis leua e veges encara lo meridia sol de justicia en lo qual sol tu esquarderas lespos ab la sposa so es saber tu matex Senyor de gloria Jh(es)u (cri)st q(ui) ab lo pare e ab lo sant sp(er)it viu e regna p(er) om(n)ia s(e)c(u)ula s(e)c(u)l(orum) Amen
Colofó:Esplegat es lo libra de meditacio q(ue) feu sent bernat abat de Clares vaylls deo gracies Amen
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16, f. 228r

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1031 - 140r-155r
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16 - 217-228
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 547 - 64v-82r
Roma - San Isidoro - 1/18 - 51v-104v
Observacions:La traducció s'atesta per primera vegada en l'inventari d'un clergue barceloní el 1362 (Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 234.12, p. 364). El 1404, Guillem Fontana havia copiat un «libre ordonat en pla de les passions e mandat de Jhesuxist e de les Meditacions de sant Bernat» per a la reina Maria de Luna (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 373, doc. 388). A l'inventari de Pere March (1413), hi havia unes «contemplacions de sant Bernat» (Chiner Gimeno (1997), Ausiàs March i la València del ..., p. 157).

Observacions

L'original no es considera obra de sant Bernat. També s'atribuïa a Hug de Sant Víctor (Viller (1937-1995), Dictionnaire de spiritualité, I, p. 1500).

La traducció apareix en els manuscrits amb títols molt diferents; per això havien estat catalogades erròniament com a obres diferents (BITECA, Texids 1457, 1458, 1459 i 1461). El manuscrit d'El Escorial l'anomena Llibre de meditació o Meditacions de sant Bernat. El manuscrit de París l'anomena Llibre de contemplació de l'ànima, que és la rúbrica del primer capítol del manuscrit d'El Escorial. Tots dos comencen i acaben igual. El manuscrit de Roma la rubrica com La consciència de mossèn sant Bernat i comença igual que els manuscrits de París i El Escorial (a BITECA La consciència apareix descrita com si formés una unitat amb unes rúbriques prèvies i com si arribés fins al foli 104v, però això no pot ser perquè l'obra és molt més curta; no sabem on acaba perquè no hem vist aquest manuscrit de Roma). El manuscrit de Barcelona porta el títol Suma de la misercòrdia la qual nostre senyor Déu féu a cascuna ànima; comença igual que els anteriors («Molts són qui saben moltes coses e no saben ni coneixen si mateixos», corresponent a «Multi multa sciunt, et se ipsos nesciunt»), afegeix una rúbrica («De l'ànima de l'hom») i reprèn el text del capítol primer («Quant a·so que és dins mi trop .iii. coses en ma pensa», corresponent a «Secundum interiorem hominem tria in mente mea invenio»); l'èxplicit coincideix amb el final del text llatí.

Per a un manuscrit amb una versió castellana del text, vegeu Anònim, Tractat de l'art de ben morir, versió 1, Traductor: Anònim, observacions.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).