MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

op2276 (22 / November / 2024)

Bernat de Claravall [sant] (pseudo); Anònim. De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae

Aquesta obra té:

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 3) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Lletra tramesa per sant Bernat a un cavaller sobre la cura e manera de governar profitosament la cosa familiar ço és la casa [Català]. Traductor: Anònim

	Publicació de la fitxa: 2010-11-30 Darrera modificació: 2016-02-28
	Bases de dades:	Translat
	Descripció
	Autor:	Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Bernat de Claravall [sant] (pseudo) Anònim
	Títol regularitzat:	De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
	Altres títols:	Epistola ad quemdam militem de cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
	Identificació de l'obra:	Codi de Translat: TCM 22.1
	Llengua:	Llatí
	Data:	s. XII
	Transmissió
	Manuscrits:	Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (I) - 2 ff.
	Observacions
	Obra atribuïda a sant Bernat. També s'ha considerat obra de Bernat Silvestre. Se n'han conservat una versió aragonesa (Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...") i almenys quatre de castellanes (Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", Miguel Franco (2009), "La Epistola de cura rei ..."; no tenen en compte Pagès (1933), "Deux versions catalanes inédites ..."). Segons Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 123), l'aragonesa és independent i posterior a les catalanes. Les castellanes encara demanen estudi; creiem que la versió castellana del manuscrit 9428 de la Biblioteca Nacional de Madrid procedeix de la versió aragonesa; s'hi emparenta la versió del Cancionero de Íxar, que redueix el text a sentències. Se'n conserven tres versions catalanes manuscrites íntegres i una de fragmentària. Segons comunicació de Jaume Riera, n'havia existit un altre manuscrit a Morella, que va desaparèixer el 1936, i un incunable imprès a València, que també ha desaparegut (vegeu Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 122, n. 2). Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", p. 273, parla d'un exemplar d'una edició tardana sense data conservat a la University of Wisconsin Library, Porter 1618: en realitat, és un exemplar de l'edició de Bulbena Tusell (1904), Epístola de Sant Bernat feta al ... (versió 3).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).