MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2172 (22 / November / 2024)

Anònim. Cant de la Sibil·la [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Iudicii signum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-09-13
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Cant de la Sibil·la
Altres títols:«Al jorn del judici»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.28.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIII

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Alguer, l' [Alghero] - ADAB - s/n - 2-3v
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 184b - 2v-5
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n - 75r
Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 - ff. 21v-26r
Barcelona - BC - Manuscrits - Música, M. 1967 - 151v 159v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 101 - 1r
Barcelona - CEDOC - Manuscrits - 7
Girona - ACG - Còdexs - 127 - 183v
Girona - ACG - Còdexs - 69 - 267r
Madrid - BNE - Manuscritos - Ii-14 - 218v
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 23
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 241-242
Palma [Ciutat de Mallorca] - ACM - Capbreus, còdexs i repertoris - CC-01 - 84v-86v
París - BnF - Manuscrits: Fr. - 14973 - 26-27
Sant Ferriol - Parr. Torn - 289 - [1]
Vic - ABEV - Manuscrits - 208 - 7v-9v
Impresos:Barcelona, Duran Salvanyach, 4 setembre 1527 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
València, Francesc Díaz Romano, 4 abril 1533 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1536 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1547 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Lió [Lyon], Cornelius de Septemgrangiis, 1548 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1550 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1551 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
París, Cornelius de Septemgrangiis, 1551? – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Barcelona, Claudi Bornat, 1569 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...", 61-64 102-108
Lieutaud (1879-1880), "Estudi literari d'un manuscrit ..."
Aguiló i Aguiló (1901-1902), "Un' altre versió de la Sibilla"
Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..."
Sanchis Guarner (1956), El cant de la Sibil·la, antiga ...
Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain, vol. pp. 197-199
Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", 57 80-87
Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."
Gómez Muntané (1997), El Canto de la Sibila: Cataluña ...
Bibliografia:Quirante (1995), "Notas sobre Lo fet de la ..."
Bohigas (1982), "Notes sobre l'antic teatre ..."
Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ..."

Observacions

Vegeu ara Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ...": hi ha dues recensions del text: α, la més antiga (transmesa per B1, B2, G1, G3, M1, M2, V i P), i β, la més moderna, que és una reescriptura del text de final del XV o principi del XVI (transmesa per A, G2, b, g, u, v). Pel que fa a les relacions textuals entre els testimonis, a α destaca la relació entre M1, G3, V i P; a β es relacionen b i v per una banda, i g i u per l'altra. En α s'observa una relació més oberta que en β perquè abraça dos segles de transmissió i un espai de circulació més ampli. Cal tenir en compte també que es tracta d'una recensió textualment molt compacta, malgrat l'afectació de la tradició oral; que la circulació catalana del text es remunta almenys a principi del s. XIV; que l'original de la tradició catalana és afí a G3, M1 i P (i també V, però és un testimoni que ha aplegat tradicions molt diverses), i la resta són variacions o seleccions; i que la relació entre la versió catalana i l'occitana és segura, però que la derivació de l'una respecte de l'altra no és fàcil de provar.

No s'ha estudiat sistemàticament tota la tradició del Cant de la Sibil·la en català. Alguns textos es poden agrupar amb les versions A i B o amb la versió C editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". És possible que es puguin determinar altres versions; molt sovint es barregen les cobles de diverses versions.

El Cant adapta el Iudicii signum en les estrofes 1-9 de la versió A (Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n) editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."; la resta de cobles depèn d'altres fonts. És possible que hi hagi una versió occitana intermèdia. La versió més antiga en català sembla ser del segle XIII (Sant Ferriol - Parr. Torn - 289, ed. Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..." i Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain); s'agrupa amb les versions A i B editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". El manuscrit Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 transmet la mateixa versió, integrada dins la representació Lo fet de la Sibil·la e de l'emperador Cèsar, del qual existeix un fragment del segle XV amb un text diferent (Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 101, ed. Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", p. 87). El còdex de Girona (Girona - ACG - Còdexs - 127, ed. Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...") transmet una versió diferent, més pròxima als textos impresos del segle XV, corresponents a la versió C editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."). Potser correspon a una altra versió el fragment publicat per Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", pp. 85-86), copiat pel seu avi d'un llibre antic del convent de la Concepció de Palma.

Per a la glossa al Cant de la Sibil·la atribuïda a Antoni Canals (c. 1352 – 1415/1419), vegeu Requesens i Piquer (2002), "La glossa al Cant de la Sibil·la ...".

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).