MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2144 (22 / November / 2024)

Anònim. Epistola Presbiteri Johannis

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Lettre du Prêtre Jean [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan al Papa i al rei de França [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. [Epístola del Preste Joan] [Hebreu]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletras que trames pestre Johan a Frederich enperador de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan a l'emperador de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-03-22
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Epistola Presbiteri Johannis
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.16
Llengua:Llatí
Data:c. 1165
Notes sobre la datació:Altres datacions: entre 1155-1180.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Observacions

Epístola apòcrifa, suposadament enviada pel Preste Joan a l'emperador bizantí Manuel I Comnè cap a 1165 (o 1155-1180), en la qual, a instància del destinatari, descriu el seu país, ric en or i argent, on impera sobre desenes de reis i on habita una gran quantitat de criatures meravelloses (homes amb banyes i tres ulls, dones que combaten a cavall, homes que viuen 200 anys, unicorns, gegants, etc.). N'existexien diverses redaccions. A més de l'adreçada a l'Emperador, en destaca una altra adreçada al Papa. Va tenir una gran difusió tant en llatí com en llengua vulgar i en hebreu.

Amb aquesta carta es va difondre per l'Europa llatina medieval la llegenda del Preste Joan i el seu regne. Aquesta llegenda relativa a un suposat monarca-sacerdot cristià d'un mític imperi d'Àsia envoltat d'enemics infidels, va tenir una gran difusió entre les elits de l'Europa cristiana medieval i hi va constituir un fort estímul per a l'exploració geogràfica fins a les acaballes del segle XV i principis del XVI. El país del Preste Joan ja és citat als relats dels europeus que van viatjar per Àsia durant el segle XIII, inclòs Marco Polo, i es pensa que pot estar en relació amb cert reialme nestorià mal conegut situat a l'Àsia central. Durant els segles XIV i XV, però, la llegenda va experimentar un canvi d'escenari geogràfic, i el país del Preste Joan va passar a situar-se a Abissínia (Etiòpia), llavors sovint inclosa en el que els europeus de l'època anomenaven «Índia» o «Índies». El destinatari també varia: l'emperador de Bizanci Manuel I Comnè, el papa Alexandre III o altres, el rei de França, l'emperador Frederic I Barbaroja, etc. La llegenda i les seves mutacions s'han relacionat amb la recerca per part de la Cristiandat occidental d'un aliat poderós contra els musulmans.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).