MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2136 (22 / November / 2024)

Anònim. Dansa de la mort [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Danse macabre [Francès]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Marta Marfany
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Dansa de la mort
Altres títols:Dansa de la mort e d'aquelles persones qui mal llur grat aquella ballen e dansen
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.8.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1480
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Matèries:Religió - Ascetisme
Literatura - Vers medieval

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Dança de la mort e de aquelles persones qui mal llur grat ab aquella ballen e dançen
Íncipit text:Parle lo mestre (rúb.) / O creatura rahonable / qui desiges vida terrenal / Tu has açi regla notable / per ben finir vida mortal / La present dança que veus tal / Es de la mort poc delitosa / Morir a tots es natural / La mort es vil molt odiosa
Font:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ..."

Èxplicit

Èxplicit del text:Loc dorror ple de mals e divis / Vullau fer molt be daçoous avis / Prest esmenar tots vostres torts / E conseguireu solaç e ris / Lo fer bo val als vius e morts
Colofó:Aquesta Dança de la Mort ha compost un sanct home doctor e Canceller de Paris en lengua francesa appellat Joannes Climachus sive Climages a pregaries de alguns devots religioses francesos. Apres es stada traduïda en lengua Catalana en la fi de la qual a posat lo dit doctor lo Epigramma quis segueix. [I segueix l'epigrama en llatí.]
Font:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ..."

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Miscel·lània - 26 - 140-152v

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ...", pp. 267-317
Aguiló i Fuster (1910), "La dansa de la mort"
Bibliografia:Whyte (1931), The Dance of Death in Spain and ...
Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. 3 pp. 370-372
Parramon i Blasco (1992), Repertori mètric de la poesia ... p. 89
Romeu i Figueras (1994-1995), Teatre català antic pp. 17-45

Observacions

El text català és versió fidel de la Danse macabre pintada originàriament als frescos del cementiri dels Innocents de París entre 1424 i 1425 (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., vol. III, pp. 370-372 i 522). La versió catalana va ser copiada per Pere Miquel Carbonell, que el 1497 hi va afegir diverses cobles amb personatges "de la real casa"; encara n'hi va afegir d'altres Gaspar Nadal al segle XVI. La versió catalana va influir en la Representació de la mort, peça dramàtica de mitjan segle XVI (Romeu i Figueras (1994-1995), Teatre català antic, p. 39).

En la seva còpia autògrafa, Carbonell atribueix la dansa a "un sant home doctor e canceller de París (…) apellat Joannes Climacus sive Climages" (Nicolau de Clamanges, rector de la Universitat de París el 1393; vegeu Bofarull i de Sartorio (1865), "Dança de la mort e de aquelles ...", pp. 264 i 296), que confon amb Jean Gerson, suposat autor de la dansa francesa

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).