MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op2096 (09 / April / 2025)

Scammacca, Blasco de (fl. 1362 – 1429). Regimen de pestilentia

Publicació de la fitxa: 2024-12-21
Darrera modificació: 2024-12-25
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Scammacca, Blasco de (fl. 1362 – 1429)
Títol regularitzat:Regimen de pestilentia
Altres títols:Regimen de pestilentia (Cifuentes)
Contra pestem (Bosc)
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1405
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Segons Cardoner (1973), reprès pel CALMA i Mirabile, corregint Singer (1916) i Sudhoff (1925), que el dataren el 1406.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de pesta
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Benivolenciam auguit gratificans comunicare que novit, qui causam sua velat [?] opera suspectorum non curet... Ego, Blasius, fragmenta colligens undecunque... Nam talis pestillencia currit hoc nostro tempore, et de in tali illustrissimus dominus rex Aragonum Martinus me et ceteros magistros Barchinone residentes meos socios tractare mandavit. Gaudeamus et efferamus tantum dominum qui nos stimulat ad virtutem, et quia michi mandavit manui calamum sociare, scribam que legi, que per annos 40 praticavi et vidi et novi Tholose, in Montepesulano, in Sicilia[m] et per totam dicionem tanti domini praticari per medicos approbata... Ego vero dum studebam Tholose reddit pestilencia secunda que iam cessaverat duobus annis et peremit 200 studentes et paucos cives... et requisivi magistrum meum philosophum Elephantis, magnum et universalem philosophum et valentem medicum... Manifestum est autem, quod cum hic circuitus epidimie iam duraverit annis 57...»
Font:Ms. Florència (Sudhoff 1925).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Teneatque hoc meum pre oculis consilium vel aliquod salubrius si valebit, quare si dominanti et dispositi hoc regimen conveniat, quanto magis dominanti regaliter et maxime tanto regi qui naturaliter et ex illustrissimis precessoribus per rectam lineam tot regna, tot maria sunt subiecta, a cuius salute pendet salus tot mille milium subditorum. Capiat igitur tantus dominus hoc opusculum multo studio ex imis compilatum sudoribus ab eo, quem capitales litere nominarunt. Sed hec sunt que studio et experimento percepi. Rogo quemlibet ut pesundata invidia prescripta male posita corrigat et superflua resecet et resarciat diminuta etc. Explicit».
Font:Ms. Florència (Sudhoff 1925).

Altres persones relacionades

Comitent:Martí I l'Humà (1356 – 1410)
Autoritat citada:Elephan, Philip (fl. s. XIV m.)
Altres:Ussina, Niccola de (fl. 1377 – 1405)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de pesta escrit en llatí a Barcelona 57 anys després de l'esclat de la Pesta Negra de 1348 (1405). L'autor declara escriure'l juntament amb uns col·legues que no esmenta que llavors vivien a Barcelona, a instància del rei Martí l'Humà.
Públic/intenció:El rei Martí l'Humà.
Públic/intenció:Reialesa

Transmissió

Observacions:Testimonis manuscrits:
* Londres, BL, Sloane 428, ff. 145r-155r (cit. Singer 1916 i Sudhoff 1925)
* Florència, BNCF, Magl. XV.150 (Arxiu de Sciència.cat) (ed. Sudhoff 1925)

Bibliografia

Edicions:Sudhoff (1910-1925), "Pestschriften aus den ersten 150 ...", vol. 17/1-3 (1925), pp. 103-118 - (amb alguns errors)
Bibliografia:Singer (1916), "Some Plague Tractates ...", pp. 189-190, núm. XII ("1406")
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., ***
Sudhoff (1910-1925), "Pestschriften aus den ersten 150 ...", 17/1-3 (1925), 103-119, núm. 273 (part XVIII de l'obra) ("1406")
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 176
Kristeller (1963-1997), Iter Italicum: A Finding List of ..., vol. 1, p. 119
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60 ("1405")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 108
Lapidge - Garfagnini - Leonardi - Santi (2000-), CALMA: Compendium Auctorum ..., vol. 2.4 (2007), s. v. 'Blasius Barcinonensis'
Chiu (2012), Music for the Times of Pestilence ..., pp. 32 i 296
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 66, 292, 345, 400, 401, 403, 408 i 421
Nicoud (2023), "À l'épreuve de la peste ...", p. 527 (de Sudhoff)
Mirabile ("1405")

Observacions

El tractat es conserva en dos manuscrits (vegeu Transmissió). Fou donat a conèixer per Singer (1916), a partir del ms. de Londres, i més tard editat per Sudhoff (1925) a partir del ms. de Florència únicament. El text, relativament breu, és una revisió erudita del tractament del tema de la pesta en autors antics i contemporanis, que hi són molt citats, dels quals l'autor fa una valoració crítica, amb aportacions pròpies. És escrit en llatí. Al ms. de Florència, únic editat, no té títol, i probablement tampoc al ms. de Londres (per ara, no els hem pogut consultar). Singer i Sudhoff no li van assignar cap títol, però s'hi van referir com a “tractat”. Cifuentes (2002 [2006]) li va assignar el de Regimen de pestilentia i Bosc (2016) el de Contra pestem. L'autor es refereix a la seva obra com a opusculum i regimen.

Data i lloc de redacció. Conté una argumentació astrològica sobre la duració dels cicles epidèmics, a partir de la qual els dos autors esmentats van proposar datar l'obra en l'any 1406. S'hi diu que des de la darrera epidèmia (s'entén que la de 1348) ha transcorregut un cicle de 57 anys fins al moment en què l'autor escriu. En realitat, aquest compte situa la redacció en l'any 1405, que és la data que, sense cap explicació, va donar Cardoner (1973). El lloc de redacció és la ciutat de Barcelona.

Autor i comitent. L'autor s'identifica amb el nom de «Blasius» i (Sciència.cat DB) afirma haver estudiat a Tolosa amb Philip Elephan (exposa un cas mèdic en el qual intervingueren tots dos durant la segona epidèmia de pesta, a identificar amb la de 1362-1363), i haver practicat a Tolosa, Montpeller i Sicília durant 40 anys. Declara que ha estat el rei Martí l'Humà qui li va encarregar la redacció de l'obra, a ell i a uns col·legues seus que llavors vivien a Barcelona (no pas “de Barcelona”, com s'ha interpretat). Fa una lloança del rei Martí i del seu llinatge, i vincula la salut dels súbdits que té en diversos regnes i mars a la de la seva persona. Sense més dades, Singer i Sudhoff van anomenar l'autor Blasc de Barcelona (“Blascus of Barcelona”, “Blasius Brascinonenis [Barcelonensis]”). Cardoner (1973) va donar a conèixer un pagament del tresorer del rei Martí de 1404 a un dels seus metges anomenat, segons ell, “Blasco de Camarasa” i va proposar, amb bon criteri (no es coneixen altres metges del rei d'aquest nom), identificar-lo amb l'autor del tractat. Tanmateix, una revisió d'aquest document (MedCat) ha evidenciat que la lectura que Cardoner va fer del manuscrit era errònia, i que el pagament era adreçat al metge sicilià Blasco de Scammacca, de la casa de Martí el Jove i, precisament en aquells anys (1404-1405), al servei de Martí l'Humà a Barcelona. De Blasco de Scammacca, que va ser el primer protometge del regne de Sicília, se'n coneixen diversos documents (vegeu Biografia), entre els quals aquest pagament i dos més durant els anys 1404-1405, i al darrer és retribuït juntament amb el també sicilià i metge de Martí el Jove, i també a Barcelona, Niccola de Ussina. Aquests documents no indiquen el motiu dels pagaments, però la possibilitat que tinguin relació amb el tractat encarregat pel rei, i que Niccola de Ussina fos el col·lega (o un dels col·legues) que hi va col·laborar, és oberta.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).