MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op1959 (25 / November / 2024)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Dietes dels malalts [Català]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Aquesta obra és:

Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). De cibariis infirmorum [Llatí]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Publicació de la fitxa: 2013-09-04
Darrera modificació: 2022-04-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040)
Títol regularitzat:Dietes dels malalts
Traductor:Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1318
Lloc:Montpeller
Notes sobre la datació:Bernat de Gordon es documenta com a professor a Montpeller fins 1308. Eimeric consta exercint la medicina a València l'any 1318.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat pràctic
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Altres persones relacionades

Comitent:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)

Sinopsi

Públic/intenció:Estudiants de medicina

Bibliografia

Bibliografia:Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 69
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., p. 25
Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ..., p. 31
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., pp. 92-93 i 96
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 50 i 150
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 217
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 63, 94 i 102
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ...

Observacions

Traducció de les parts (maqāla) 26 i 27 del Kitāb al-taṣrīf feta a partir de l'àrab i traslladada tot seguit al llatí pel mateix Eimeric a instància de Bernat de Gordon mentre estudiava a Montpeller («translata de arabico in vulgare cathalanarum et a vulgari in latinum a Berengario Eymerici de Valencia ad instanciam magistri Bernardi de Gordonio», veg. trad. llatina).

Aquestes dades la permeten situar abans de vers 1308 (data de la darrera documentació de Bernat de Gordon com a docent a Montpeller: Demaitre 1980: 31) i, amb més seguretat, abans de 1318, en què Eimeric ja exercia la medicina a la ciutat de València (McVaugh 1993: 50n).

Contra l'opinió de Garcia Ballester 1976, seguida per McVaugh 1993 i Cifuentes 2006, el català, per a Samsó 1999, hauria tingut un paper únicament oral en aquest procés, potser per part d'un segon traductor intermediari anònim que podria haver estat jueu.

Ara per ara, no se n'ha localitzat cap manuscrit ni se n'ha identificat cap atestació documental.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).