MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op1783 (22 / November / 2024)

Ovidi. Lletres d'Ovidi [Català]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Aquesta obra és:

Traducció de: Ovidi. Heroides [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Ovidi. Epístolas de Ovidio [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2009-10-15
Darrera modificació: 2022-07-13
Bases de dades:Translat, Ficció

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Ovidi
Títol regularitzat:Lletres d'Ovidi
Altres títols:Epístoles d'Ovidi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 92.2.1
Codi de Ficció: 1.1
Traductor:Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)
Llengua:Català
Data:estimada - 1389 - 1390
Notes sobre la datació:De les cartes reials consignades a les atestacions documentals es desprèn que el gener de 1389 la traducció ja existia, tot i que no va prendre la seva forma definitiva, glossada, fins el 1390.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Vers clàssic

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa
Especificacions:Transmet el text de les Heroides conegut a l'edat mitjana: I-XIV, XVI, 1-38 i 145-376, XVII-XXI, 1-14.

Íncipit

Íncipit text:Introducció a Heroides I: Penolope, filla de Icari, tramès a Ulixes, marit seu, fill de Laertes, aquesta letra.
Text d'Heroides I: Ulixes, jo, Penolope, muller tua, tramet a tu, tardant, aquesta letra.
Font:París, BNF, ms. esp. 543, f. 1.

Èxplicit

Èxplicit del text:los quals jo tem que ella vulla que sien pochs a mi (ço és, que muyre tost). [Els mots entre parèntesis són una glossa marginal que s'ha incorporat al cos del text en aquest manuscrit. Vegeu l'èxplicit d'altres manuscrits a l'apartat d'atestacions documentals.]
Colofó:Ffinito libro sit laus et gloria Christo. Amen.
Font:París, BN, ms. esp. 543, ff. 86v i 87r.

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
No
Comentaris i glosses:Introduccions a cada epístola procedents de Guillem d'Orléans, Bursarii Ovidianorum.
Glosses marginals, perdudes, conservades en el manuscrit de la traducció castellana del s. XV; les glosses deriven de comentaris escolars de del s. XII (algunes, de Guillem d'Orléans, Bursarii Ovidianorum).

Transmissió

Manuscrits:Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 543
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 1599 - 1r-2v
Observacions:1389 (28 de gener). Joan I demana a Guillem Nicolau una còpia de la seva traducció de les Epístoles d'Ovidi. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 350-351 [doc. 392])
1390 (11 de febrer). Violant de Bar demana a Guillem Nicolau la seva traducció de les Lletres d'Ovidi “en pla” per fer-les copiar. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 361-362 [doc. 405])
1390 (11 de febrer). Violant de Bar escriu a l'arquebisbe de Saragossa perquè insti Nicolau a enviar-li les Lletres d'Ovidi. (J.-D. Garrido, p. 39, n.; cf. Rubió i Lluch, Documents, I, p. 362, n.)
1390 (10 de març). Violant de Bar torna a escriure a Guillem Nicolau perquè li enviï una còpia de les Lletres d'Ovidi “en pla” juntament amb les glosses que el traductor hi estava incorporant. (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 362-363 [doc. 407])
1409 (9 de juny). Inventari dels béns heretats per Martí l'Humà de Joana, comtessa de Foix (†1407): “epístoles d'Ovidi arromançades.” (Rubió i Lluch, Documents, I, pp. 444-445).
1410. Inventari d'un possessor anònim de Barcelona. Íncipit: “Penelope, filla de Icari” (les Heroides estan copiades o relligades juntament amb l'Escipió e Aníbal d'Antoni Canals; cf. l'èxplicit: “Aci jau Anibal, lo gran guerrer”. (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 44.9)
1417. Inventari de llibres d'Alfons el Magnànim. (Alòs-Moner, Documenti per la storia della biblioteca d'Alfonso il Magnanimo, 1923, p. 405)
1417. Poders del llibreter de Barcelona Francesc Bertran per recuperar "unum [librum] vocatum Galter et alter vocatum Letres de Ovidi, d'amors". (Madurell, "Encuadernadores y libreros barcelones judíos y conversos"(1322-1458)", p. 370, doc. 46)
1424. Inventari dels béns de Guillem de Cabanelles, mercader de Barcelona: “Lletres en pla. Comensa: ‘Penelope, filla de Icari'. Et fenex: ‘Vulla que sien pochs a mi'”. (Moliné i Brasés, Les costums marítimes de Barcelona (1914), p. LI)
1424. Inventari de Bernat Llobet, ciutadà de Barcelona: "Letres de Ovidi", probablement en català. (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 95.8)
1426. Inventari de Joan Gener, donzell de Barcelona: “Letres d'Ovidi” (en català amb seguretat, perquè tota la biblioteca ho és). (Iglesias, Llibres i lectors, doc. 108.8)
1429. Inventari de Montserrat d'Avinyó, mercader de Cervera: un exemplar de la versió catalana de les Històries troianes, que acaba amb la traducció catalana d'Heroides II: "...e en la primera pàgina de al darrera fuylla comence: «Semble a mi ques presente als meus uylls»; et finit pagina: «Te'n havia al cor de donar, jo son aquella qui sotsmesi a tu»". (Llobet, "Llibres esmentats en alguns inventaris notarials cerverins del segle XV", 407-408, doc. II.18)
1437 (20 de març). Inventari dels béns de Giralt de Palou: “Lletres d'Ovidi en romanç”. (Balaguer i Merino, “Fragment inédit…”, pp. 491-495)
1488 (30 de desembre). Inventari de Miquel Moix, donzell, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla”. (Hillgarth, Readers and Books, doc. 381.2)
1505 (13 de novembre). Inventari de Gregori Burgues, procurador reial, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla”. (Hillgarth, Readers and Books, doc. 483.44)
1520. Inventari de Miquel Benet Jeroni Luques, cavaller, de Barcelona: "un altre libre [...] intitulat Epístoles de Ovidi", probablement en català. (Madurell & Rubió, Documentos para la historia..., doc. 354.30)
1523 (22 de juliol). Inventari de Pere Mulet, notari, de Mallorca: “Epistoles de Ovidi, en pla” (a la mateixa biblioteca n'hi ha unes en llatí i unes en italià). (Hillgarth, Readers and Books, doc. 650.7)

Difusió

Utilització literària:Molts passatges del text i algunes glosses marginals s'han usat en el Tirant lo Blanc (Pujol (1997), "De Guido delle Colonne a l'Ovidi ...", Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ...).
El text va ser objecte d'una retraducció al castellà (Ovidi, Epístolas de Ovidio, Traductor: Anònim).

Bibliografia

Edicions:Publi Ovidi Nasó (2018), Heroides. Traducció catalana ...
Edicions:Publi Ovidi Nasó (2018), Heroides. Traducció catalana ...
Bibliografia:Balaguer i Merino (1875), "Fragment inédit de la IV Heroida ..."
Badia (1986), "Per la presència d'Ovidi a ..."
Badia (1993), "Per la presència d’Ovidi a ..."
Garrido i Valls (2002), "La traducció catalana medieval ..."
Pujol (1997), "De Guido delle Colonne a l'Ovidi ..."
Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ... [pp. 87-110 i 111-134]
Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ..."
Pujol (2008), "Texto y glosas en la traducción ..."
Pujol (2010), "Traducció, transmissió ..."
Pujol (2011), "The Hispanic Vernacular Reception ..."
Pujol (2011), "Les traduccions hispàniques de ..."
Pujol (2013), "Noves dades sobre l'ús de la ..."
Pujol (2014), "Para las fuentes del Bursario ..."

Observacions

De la carta de la reina Violant del 10/03/1390 (vegeu atestacions documentals), es dedueix que Guillem Nicolau va incorporar glosses a la còpia de la traducció destinada a la reina (“nos vullats tremetre […] o aportar lo dit translat ensemps ab la glosa que per vós hi serà feta”). Aquestes glosses no s'han conservat en cap dels dos manuscrits que transmeten de manera completa o fragmentària el text català (tot i que hi ha rastres de la seva existència). En canvi, l'únic manuscrit conservat de la traducció castellana executada sobre el text català conté un aparat de glosses marginals, amb tota evidència traduïdes d'un model català i que diversos indicis culturals permeten d'identificar amb les glosses redactades per Nicolau (Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ...", pp. 203-218). La majoria d'aquestes glosses es documenten en manuscrits llatins que han incorporat les introduccions i les glosses dels Bursarii Ovidianorum de Guillem d'Orléans (Pujol (2005), "Les glosses de Guillem Nicolau a ...", pp. 218-226, Pujol (2008), "Texto y glosas en la traducción ...").

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).