MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op15 (22 / November / 2024)

Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Theorica planetarum

Aquesta obra té:

Traducció: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Teòrica de les planetes [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-07-14
Darrera modificació: 2014-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Títol regularitzat:Theorica planetarum
Llengua:Llatí
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Circulus eccentricus...»

Altres persones relacionades

Altres:Sabbioneta, Gerard de (fl. s. XIII)
Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Transmissió

Manuscrits:Venècia [Venezia] - Marciana - Manoscritti - Fr. Z. 25 [=259] - 37-38
Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 207

Bibliografia

Edicions:Carmody (1942), Theorica planetarum Gerardi
Bibliografia:Boncompagni (1850-1851), "Della vita e delle opere di ..."
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 207 (ex. biblioteca reial)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, p. 987
Nallino (1932), "Il Gherardo Cremonese autore ..."
Pedersen (1961), "Theorica: a study in language and ..."
Pedersen (1962), "The theorica ..."
Pedersen (1978), "The decline and fall of the ..."
Lemay (1985), "Gerard of Cremona"
Pedersen (1992), "The Theorica planetarum and its ..."
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 36 (ex. biblioteca reial)
Abū Maʻšar al-Balḥī (Albumasar) (1995-1996), Kitāb al-madkhal al-kabīr ilá ..., vol. 4, pp. 84-94
Federici Vescovini (1998), "Autour de la Theorica planetarum ..."
Tredwell (2005), "Theorica planetarum"
Boudet (2006 [=2007]), Entre science et nigromance ..., pp. 50 i 75-76

Observacions

Aquesta theorica planetarum (sobre el gènere, vegeu Pedersen 1962, 1978 i 1992; i Tredwell 2005) circulà a nom de Gerard de Cremona (c. 1114 – 1187). El fet que aquest nom aparegui només en les edicions renaixentistes que se'n van fer (la primera a Ferrara el 1478) i que a la majoria dels mss. llavors coneguts sigui anònima o hi sigui atribuïda a Joan de Sevilla (fl. s. XII-1), Robert Grosseteste, Simon Bredon i Walter Brit, va portar Boncompagni 1851 a proposar d'atribuir-la a Gerard de Sabbioneta (fl. s. XIII), però és una hipòtesi que no s'ha pogut provar i que s'ha vist cada vegada amb més escepticisme. Darrerament se n'ha localitzat un ms. de l'any 1178, el més antic conegut fins ara, que porta l'atribució a Gerard de Cremona i en confirmaria l'autoria (Lemay 1985; Abū Maʻšar [Lemay] 1995-1996; Federici 1998). En qualsevol cas, fou escrita abans de 1236, perquè és reproduïda al Liber introductorius de Michael Scot (m. 1235/1236).

L'obra és un resum de l'astronomia ptolemaica fet a partir d'al-Farghānī i al-Battānī que va tenir un gran èxit als medis universitaris fins a mitjan s. XV (220 mss. conservats), sobretot pel caràcter de tractat pedagògic que completa el de Joan de Holywood, Tractatus de sphera oferint una definició purament geomètrica dels moviments planetaris.

La biblioteca de Martí I l'Humà (1356 – 1410), segons l'inventari de 1410, disposava d'un exemplar en llatí d'aquesta obra (Massó 1905, núm 207; Chabás 1992, p. 36).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).