Castellnou, Joan de (fl. 1300 – 1358). Tot claramen vol e mostra natura
| Publicació de la fitxa: 2023-10-19
Darrera modificació: 2023-10-19 |
| Bases de dades: | Cançoners |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Castellnou, Joan de (fl. 1300 – 1358) |
| Títol regularitzat: | Tot claramen vol e mostra natura |
| Identificació de l'obra: | RAO 34.10 |
| Llengua: | Català
Occità |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | vers |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Tot clarament vol e mostra natura / cossen razos et eu vey qu'enaxi |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 146 - 97r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Martí (2016), "Edició de Tot claramen vol e ..."
Massó i Torrents (1914), "Poésies en partie inédites de ...", 452-454 |
| Text digital |
| Text complet: | http://www.rialc.unina.it/34.10.htm  |
| Observacions |
| Traducció/ paràfrasi
I. La natura vol i ensenya clarament, ho admet la raó, i veig que també hi concorda l'Escriptura vertadera, que hom deu seguir amb cor lleial i pur, sense pensar en la duresa del camí, el seu bon senyor i tots els seus fets, i ser amb ell del principi al final i patir-ne els danys i també obtenir-ne els béns.
II. El filòsof natural diu una cosa molt veritable sobre el cos celest: que en cap moment ni en cap punt no deixa de moure's endavant, seguint circularment el primer cel (primer mòbil), que tant com pot es mou des d'allí a l'Orient amunt cap al zenit, i no creieu que es desviï de fer el seu curs fins allí a l'Occident – això veiem que succeeix naturalment.
III. I afegeix, encara: que un eixam fràgil d'abelles tria rei i senyor per a si, i Déu els ha donat tal ciència que el segueixen sense dubtar i li fan un honor molt gran, i el duen, quan s'ha quedat sense força, a la casa que prèviament li han construït enmig de tots ells – tot això fan per amor natural.
IV. La submissió natural s'ha de fer de manera que el cos creat racional sempre segueixi dretament i correcta, sense cor canviant, la cosa que és superior a la raó, que és Déu veritable. I així doncs la natura, sense falla, vol que hom no s'abstingui de seguir Déu, per tal com veiem sense reserves que va fer grans fets per a la nostra salvació.
V. En primer lloc, es va vestir amb la roba de la nostra carn per tal que s'afeblís la virtut veritable i per tal que aquell que havia de governar per sobre de les estrelles mamés d'un pit; que el pa passés fam, la font set, la llum s'apagués, el camí perdés el seu curs, la bella veritat s'amagués amb traïdoria, la veritable justícia morís a mans dels mesquins falsaris,
VI. i que un jutge mortal condemnés a una mort vil i deshonrosa el jutge dels vius i dels morts; l'assot va ser bastonejat, i Déu va ser coronat amb grans i poderoses espines punxegudes i penjat i mort, el fonament [de pedra] va morir a la creu [de fusta], la salvació va ser vida destruïda – aquests delits va patir Jesucrist per esborrar els nostres pecats!
VII. En la meva bella poesia queda argumentat el camí recte del consentiment, i us diré per què: tothom vol sempre companyia en aquest món perquè ens ajuda a mantenir-nos per un camí de virtut i de fe on un home tot sol no seria capaç de seguir; i per tal que cadascú aconselli el seu igual en el bé cal un company i que se li assembli.
VIII. I per tal que s'ajudin entre ells i puguin viure en pau necessiten tenir al seu davant un bon rei i de noble llinatge – i així és mostra a la Santa Escriptura com Israel va demanar insistentment a Samuel un rei que lluités per ells, rebent i donant cops, i que manés sobre tots ells.
IX. He provat clarament, amb raó veritable, per les Santes Escriptures i amb arguments de filosofia natural, que tota cosa ha de seguir el camí del seu superior – i Jesucrist us ha fet entendre perquè Déu es va encarnar. I per tant no ens manca res més que un rei que ens assenyali el camí dret per anar a fer batalles campals amb els sarraïns, els nostres enemics mortals.
X. I per això el Sant Pare ha fet guia i cabdill de la santa croada el rei francès, perquè té més força i valentia que altres reis – i que ningú no ho qüestioni. Per això, sense por de perdre la carn o el pèl, l'hem de seguir tots per tenir l'herència que ens pertany sense cap possible apel·lació, si no es vol veure com defensem la nostra reclamació amb l'espasa.
XI. Desig Meu Refinat, cada dia renovo el meu plor a causa de la separació tan dolorosa i tan cruel que el rei, amb la seva convocatòria, em va ordenar del vostre cos amorós, estimat i bell. -- Sadurní Martí |
|
