MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom9919 (22 / November / 2024)

Montllonch, Guillem de (fl. Lleida, 1390 – 1413)

Creació de la fitxa: 2024-09-25
Darrera modificació: 2024-09-25
Categoria social i professional
ferrer - rellotger
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Mestre manyà, conegut també com mestre Guilló, treballà a la Seu Vella de Lleida desde l'any 1390 fins a l'any 1413. És nomenat diverses vegades ferrer, serraller i «manyà de la ciutat de Leyda». Tenia oberta una ferreria a la Plaça de la Cadena, que J. Lladonosa situa en la parròquia de Sant Andreu, on la tenia també el ferrer Francesc Aguillaniu. Mestre Guilló, a més de ser el ferrer que treballà més anys a la Seu de Lleida, també va ser el que va tenir una participació més activa. Realitzà pràcticament totes les feines de serraller que es feren a la Seu i fou encarregat de condicionar el rellotge. Segons Argilés, el fet que li encomanessin les reparacions, fa pensar que no seria un ferrer qualsevol, sinó que gaudiria d'uns certs coneixements específics sobre la seva maquinària. El 6 d'abril de 1403, firmà uns capítols que l'obligaven a tenir cura del bon funcionament del rellotge. Mestre Guilló també forjà els entramats de ferro sobre els quals s'havien de col·locar els vidres de futures vidrieres.
Bibliografia
Argilés Aluja (1993-1994), "El rellotge medieval de la Seu ..."
Amenós (2007), "Catàleg de ferrers documentats ..."

Javier Serna Box

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).