MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom982 (22 / November / 2024)

Destorrent i Sirvent, Pere (fl. Barcelona, 1473 – 1511)

Creació de la fitxa: 2010-03-07
Darrera modificació: 2019-09-19
Categoria social i professional
conseller/jurat/paer
Comentaris
Els Destorrent van ser una notòria família del patriciat urbà de Barcelona, presents al consell municipal des de finals del s. XIII. Durant el segle XV van pertànyer a la facció moderada de la 'Busca'. En aquest període s'hi han documentat quatre individus amb el nom Pere:
- 1) Un primer Pere Destorrent, mort c. 1430, fou mercader.
- 2) Un segon Pere Destorrent (senior), fill i hereu de l'anterior, era mercader (amb negocis documentats entre 1424-1434), enllaçà matrimonialment amb els Casa-saja, una família de mercaders i banquers, i passà a viure com a rendista, raó per la qual fou obligat a abandonar el banc dels mercaders al Consell de Cent i a passar al dels ciutadans honrats (1451). Hi fou jurat des de vers 1430 fins al 1462, conseller en cap el 1460 i cònsol de la llotja. El seu germà Francesc comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller. Morí el 1462.
- 3) Un tercer Pere Destorrent (junior) [i Casa-saja], fill i hereu de l'anterior, nascut c. 1415, va ser capturat a la batalla Ponça al costat d'Alfons el Magnànim (1435). Fou batlle de Barcelona (1442), jurat del Consell de Cent, com a mercader i com a ciutadà honrat (1444-1452), conseller tercer arran del cop d'estat de 1453 i conseller en cap el 1458. El 1460 fou elegit castellà de Castellví de Rosanes en nom de la ciutat. En els prolegòmens de la guerra civil participà en la conspiració dita de Sant Maties organitzada per la facció moderada de la Busca, de la qual havia esdevingut un dels caps prominents després de la mort de Carles de Viana. Pere i els altres implicats van ser executats el 19 de maig de 1462.
- 4) Un quart Pere Destorrent [i Sirvent], fill i hereu de l'anterior, protegit pel seu oncle Jaume Destorrent [i Casa-saja] (c. 1430-1499), fou conseller segon el 1486 i conseller en cap el 1495. A la primeria del s. XVI també fou veguer de Barcelona (1500-1503) i batlle reial de la ciutat. Va enllaçar amb els Desmàs, juristes de Barcelona, i posseí com els anteriors un ric patrimoni.
Bibliografia
Batlle Gallart (1964), "Una familia barcelonesa: los ..."
Batlle Gallart (1973), La crisis social y económica de ...
Batlle (1986-1987), "La oligarquía de Barcelona a ..."
Bru de Sala i de Valls - Fluvià (1998), Nobiliari del reial cos de la ..., p. 65 (Pere Destorrent, 1511)
Iglesias Fonseca (2002), "«Scrit de mà del dit deffunct» ..."
Català i Roca - Gala i Fernández (2003), "Tres consellers en cap de ..."
Maccioni (2019), Il Consolato del mare di ..., pp. 205n, 271 i 296 (3); 92n, 254, 261, 271 i 286 (2)
Enllaços
Pere Destorrent (2)
Pere Destorrent i Casa-saja (3) (articles de Jaume Sobrequés i Carme Batlle)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).