MedCat

Matoses, Bartomeu (fl. Vila d'Esglésies, 1285 – València, 1333)

Categoria social i professional

jurat/prohom/conseller - justícia - mariner

Activitat professional

Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Jaume II el Just

Àrea d'activitat

Territoris: Sardenya (regne/illa) - València (regne)
Localitats: Esglésies, setge d' (Sardenya) - València

Comentaris

Marí valencià. En 1286 consta entre la nòmina de valencians convocats per a realitzar una expedició a Menorca (Cotrina 1928: 17). El 1294 fou un dels que facilitaren l'armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l'estret de Gibraltar (Gaibrois 1920: 426-427). Fou posat al davant de quatre galeres llogades per Jaume II el Just al rei Abu-Iakub del Marroc (1302). Embarcà (1309) a l'estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d'Algesires. El 1315, manava les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn (Bo 1922: 31-33). En l'expedició a Sardenya hi participà amb homes propis que foren llicenciats el setembre de 1323. Pel que fa als càrrecs públics desenvolupats, el 1297 es documenta un homònim que va ser justícia de Xàtiva, que no sabem com vincular (Benítez Bolorinos 2012: 46-47). En 1318 va ser procurador del Monestir de les Magdalenes de València (Benítez Bolorinos 2012: 195), i va rebre exempció fiscal de qualsevol recaptació reial. Fou conseller per la parròquia de Sant Tomàs i justícia civil de València, així com lloctinent del batlle general de València Bernat de Llibià (Alberola 2025: 255). En 1319 i 1321 va exercir de justícia criminal de València (Benítez Bolorinos 2012: 264 i 268; Rodrigo Lizondo 2021-2022: 47). El 1326 el rei el recolzava per tal que rebera un càrrec, atenent a la seua edat provecta (Benítez Bolorinos 2012: 60). En 1328 va ser dessignat junt a altres prohoms missatger de la ciutat per a la coronació d'Alfons el Benigne (Rodrigo Lizondo 2021-2022: 62). En 1336 fou jurat de la ciutat de València (Rodrigo Lizondo 2021-2022: 71). En una data indeterminada esdevé senyor de Benifaió (Ribera Alta), en agraïment del monarca pels seus serveis. Al novembre de l'any 1304 Jaume II li va lliurar el terç delme de Benifaió. A la seua mort en 1338 el rei Pere el Cerimoniós fa donació, mentre visqués, del terç delme reial dels llocs de Benifaió, Alginet i Cotes, a Pardo de la Casta.

Un descendent homònim es documenta com a senyor de Benifaió en 1345 en un plet entre el senyor d'Almussafes, en Raimon Escorna i els seus vassalls, i el senyor de Benifaió, en Bertomeu Matoses i els seus, amb motiu de dirimir els límits del terme i per les aigües de rec procedents de la font del Raval. Condemnat a mort per la seua adscripció unionista, el rei Pere III li'l va confiscar, i el va vendre com a senyoriu, l'any 1349 a Maria Lladró de Vidaure per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. ARV, RC (Batllia general de València), reg. 614, ff. 1577v-158v.

Bibliografia

Bo i Singla (1922), La marina catalana medieval, pp. 31-33
Rodrigo Lizondo (2020-2021), "Ramon Muntaner i València ..."
Benítez Bolorinos (2012), El Reino de Valencia en tiempos ...
Gaibrois de Ballesteros (1920), "Tarifa, y la política de Sancho ...", pp. 426-427
Guinot Rodríguez - Diéguez - Ferragud - Gregori - García Marsilla - Pujades - Silvestre Romero (2008), Llibre de la Cort del Justícia ..., vol. 3 (activitat com a justícia i plets com a involucrat)
Guinot Rodríguez (2010), Pergamins, processos i cartes ... (informacions diverses)
Furió (2007), Llibre d'establiments i ... (labor edilícia)
Cotrina (1928), "Los valencianos en la Conquista ...". p. 17
Alberola Mulet (2025), "Orígenes de la Bailía General ...". p. 255

Gemma Escribà Bonastre