MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom93 (22 / November / 2024)

Argellata, Pere d' (m. Bolonya, 1423)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-11-18
Categoria social i professional
físic-cirurgià - professor
Comentaris
Cirurgià bolonyès format en medicina. Deixeble de Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368). Ensenyà lògica, astrologia, medicina i cirurgia a l'Estudi de Bolonya (1392-1421), on havia aconseguit el mestratge en arts i en medicina el 1391. Com a cirurgià, gaudí d'una gran reputació, particularment en el tractament de les hèrnies, la litiasi renal i els ossos. Autor d'un tractat de cirurgia molt elaborat que constitueix un ampli comentari al quart llibre de l'obra d'Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona, fet a la llum del tractat de Guiu de Chaulhac, Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae i dels d'altres autors, però també de la seva experiència personal. El 1410 féu l'autòpsia al cadàver del papa Alexandre V, mort sota sospita d'enverinament, i l'embalsamà segons els principis de la seva obra (dsrita al tractat XIII, llib. V). — El seu nom, tant en els manuscrits i impresos llatins com en les traduccions catalana, italiana i francesa de la seva obra, presenta formes divergents: Argelata, Argilata, Arzelata, Largelata, Arelata, La Gerlata o La Cerlata (sovint també amb dues eles, amb “de” o “di”); tot i que sembla que prové de la comarca d'Argelato, prop de Bolonya, la forma amb dues eles és la que s'ha imposat.
Bibliografia
Crespi (1962), "Pietro Argellata"
Enllaços
Treccani.it
Variants del nom
Argilata, Pere d'

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).