MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom927 (22 / November / 2024)

Israel ben Jucef Caslarí (fl. Catalunya, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2009-12-22
Darrera modificació: 2015-10-12
Categoria social i professional
jueu - traductor
Comentaris
Traductor jueu, aparentment català. Traduí del català a l'hebreu una versió abreujada del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova, a la qual afegí un pròleg on s'identifica, afirmant no ser metge ("em disculpo d'haver posat les mans en una art que no és la meva"), data la redacció original del regiment 20 anys enrere i a Barcelona, i ell mateix se situa a Catalunya (en "aquesta terra"). Atès que Arnau va escriure aquesta obra vers 1306-1307, la traducció hebrea s'hauria fet vers 1326-1327, a Catalunya. Se l'ha identificat gratuïtament amb el poeta d'Avinyó Israel ben Jucef ha-Leví —raó per la qual s'ha situat la seva traducció a Avinyó— i amb Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1) (darrerament a Einbinder 2005 i 2007; ho desmenteix Feliu 2006-2007: en part. 55-56n i 57, que només admet un possible parentiu amb Crescas des Caslar a 62n). Per al nom, seguim Feliu 2006-2007.

Al Llenguadoc i a Catalunya hi ha nombrosos topònims (Catllar, Catllà, Caylar) que, en ocasions, s'han relacionat amb aquest personatge o amb la seva suposada família (els Caslarí), però aquestes relacions són totalment gratuïtes. Així, per exemple, en l'àmbit català Torres Amat 1836 o Cardoner 1973 (que assumeixen les confusions sobre la identificació) proposaren relacionar-lo amb la vila del Catllar (Tarragonès), i a l'àmbit francès Wickersheimer 1936 (que també assumeix les confusions afirmant que "Crescas est le nom provençal d'Israël") el relacionà amb el poble de Lo Cailar (Erau). La relació amb Lleida que es fa a Cifuentes 2006 [2002] tampoc té fonament, però sí que sembla, pel perfil de la seva traducció, que havia de ser català. El diccionari biogràfic de Calbet - Corbella 1981-1983 recull metges jueus catalans de nom Castlar o Caslarí, en algun cas relacionats amb Narbona, però qualsevol vinculació pertany al terreny de les suposicions.
Bibliografia
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 521, s.v. 'Qreskas o Kreskas (R. Vidal de Qislad)' (identificació errònia)
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 779 (identificació errònia)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s.v. 'Crescas Caslari' i núm. 26, 1077, 1472 i 1474
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41 i 56
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s.v. 'Israel Caslari'
García Ballester - Ferre - Feliu (1990), "Jewish appreciation of fourteenth ...", pp. 91 i 102-105 (ed. del pròleg en hebreu i trad. anglesa)
García Ballester (1991), "Dietetic and pharmacological ...", pp. 23-31
García Ballester (1992), "Changes in the regimina ...", pp. 122-125
Einbinder (2005), "A proper diet: medicine and ..." (identificació errònia)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 99-100 (amb el nom 'Israel ben Judah Caslarí' erroni)
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 52-56 (trad. catalana del pròleg a 52-54), 58, 60-62 i 81n
Einbinder (2007), No Place of Rest: Jewish ..., pp. 84-111 (nova versió d'Einbinder 2005)
Enllaços
GEC, s.v. 'Cresques de Caslar'
Wikipedia ENG, s.v. 'Israel ben Joseph Halevi Caslari
Wikipedia CAT, s.v. 'Vidal de Qislad Cresques'
Variants del nom
Joseph Caslari

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).