MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom91 (22 / November / 2024)

Amiguet, Antoni (Tortosa, s. XV – Barcelona, c. 1520/1521)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-17
Categoria social i professional
cirurgià - ciutadà honrat - doctor - mestre - professor - protometge
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Doctor en medicina, 1501
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Tortosa
Comentaris
Metge (cirurgià). Doctor en medicina. Era natural de Tortosa, on encara vivia l'any 1477. Instal·lat a Barcelona, fou professor a la Facultat de Medicina de l'Estudi General de Barcelona. El 1490 inicià, amb Joan Valls (m. 1517), un ensenyament lliure de la cirurgia en competència amb el que oficialment es feia a l'Estudi a càrrec de Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526). El 1493 el protometge de Castella nomenat pel rei Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) amb el mateix càrrec a la Corona d'Aragó amb la intenció d'unificar el protomedicat a la Monarquia Hispànica el nomenà lloctinent a Catalunya, càrrec del qual fou rellevat el 1495 per l'oposició de la ciutat de Barcelona. El 1497 tenia casa al quarter del Pi, prop del carrer de Sant Honorat («illa hon és la casa de mossèn Luys Ros e de mestre Amiguet, metge... Mestre Amiguet, metge»). El 1501 ja consta com a doctor en medicina a la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona, de la qual fou expurgat el 1510 arran de la seva reforma. Féu testament el 1517. Foren germans seus Jeroni, divulgador de l'obra de Nebrija, que exercí de metge i de mestre de gramàtica a diversos llocs dels Països Catalans, i pare del també metge barceloní Cosme Amiguet; i Francesc, canonge de Tortosa i oïdor eclesiàstic de la Diputació (1473-1475). Autor d'un extens comentari al llibre segon de l'Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae de Guiu de Chaulhac (Lectura... sobre lo tractat segon del reverent mestre Guido, lo qual tracta de apostemas en general), imprès a Barcelona el 1501. Al DBMC també li és atribuïda l'obra en castellà Algunas advertencias a las comadres para que sepan declarar ante los jueces, però els autors del diccionari malinterpretaren un comentari de Chinchilla 1841-1846 (vol. 1, p. 178) sobre els continguts de medicina legal de la Lectura d'Amiguet.
Bibliografia
Chinchilla y Piqueras (1841-1846), Anales históricos de la medicina ..., vol. 1, pp. 182-184
Hernández Morejón (1842-1852), Historia bibliográfica de la ..., vol. 2, pp. 180-182
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., pp. 332, 340 i 343
Simon de Guilleuma (1959), "Jaime Bofill, cirujano del ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Iglésies (1991), El fogatge de 1497: estudi i ..., vol. 1, p. 114
Palos (1994), Catalunya a l'Imperi dels ..., p. 439
Danón (1996), "Protomédicos y Protomedicato en ...", p. 207
Querol Coll (2004), Cultura literaria en Tortosa ..., pp. 7, 44-45, pàssim
Enllaços
GEC
Catalan Hyperencyclopaedia
Galeria de Metges Catalans (COMB)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).