MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom9 (01 / maig / 2024)

Corretger, Guillem (fl. Albarrasí, 1284 – València, 1309)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
cirurgià - cirurgia - estudiant - familiar/domèstic - traductor
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Rei Pere II el Gran
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Mallorca (regne) - Montpeller (senyoria) - València (regne)
Localitats: Albarrasí, setge d' - Montpeller [Montpellier] - València
Comentaris
Metge (cirurgià), d'origen mallorquí, instal·lat a València. El 1284 exercí el seu ofici a l'exèrcit de Pere II el Gran (1240 – 1285) durant el setge d'Albarrasí. Mentre hi prestà servei, el rei el protegí, ordenant el sobreseïment temporal d'un plet que tenia obert a València (Trenchs 1991; Cifuentes 1993). El 1288 era ciutadà de València i continuava als cercles de la família reial, perquè fou cridat de València a Saragossa per assistir l'infant Pere d'Aragó (1275 – 1296). Aquell mateix any fou marmessor testamentari d'un altre ciutadà de València. El 1302 obtingué un salconduit de Jaume II el Just (1267 – 1327) per anar a estudiar cirurgia fora dels seus dominis, probablement a la Universitat de Montpeller, ciutat aleshores pertanyent al rei de Mallorca (McVaugh 1993, 1994). Mentre era estudiant, traduí al català el tractat de cirurgia de Teodoric Borgognoni (1205 – 1298) i hi afegí un important pròleg, que no datà però en el qual sí que hi volgué fer constar que era oriünd "de Mallorca" (c. 1302-1308) (Contreras 1984, 1986; McVaugh 1993, 1994; Cifuentes 1999, 2006). A l'inici de 1308 tornava a ser a València, on, a instància del cirurgià de rei Bartomeu Safont (fl. 1293 – 1327), amb qui potser l'unia una relació d'amistat, fou alliberat de l'obligació de participar en l'exèrcit i del pagament de tots els impostos reials. A València devia exercir privadament la cirurgia, però també es mantingué al servei eventual de Jaume II. A finals d'aquell any 1308 el rei feu constar explícitament que era un dels seus metges. En aquell moment, tornava a fer un viatge fora dels dominis reials (al regne de Mallorca? a Montpeller?), i Safont li aconseguí el permís d'exportació dels dos cavalls que necessitava (Comenge 1899; McVaugh). La darrera notícia que se'n té és de 1309, quan aquest monarca, novament per l'intermediari de Bartomeu Safont, l'exonerà de contribuir econòmicament al donatiu que li havia fet la ciutat de València per a la campanya d'Almeria (Cifuentes 1993; McVaugh). En alguns dels últims documents és anomenat "metge" i no "cirurgià". Fou pare del també cirurgià Pere Corretger (fl. 1313 – 1347) (McVaugh 1994). — Formes antigues del nom: «Guillelmus Corrigiarii» (llatí), «Guillem Correger», «Galièn Correger» (català, la darrera forma al ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212 per error amb l'abreviatura "G.").
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1899), "Aplicación del método ...", pp. 410-411 ("Guillermo Corretger")
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 75 ("Guillm Corretjer")
Miret i Sans (1909), "Les médecins juifs de Pierre ...", p. 268 ("Guillaume Corretjer")
Contreras Mas (1984), "La versión catalana de la ...", pp. 70-72 ("Guillem Correger")
Contreras Mas (1986), La difusión medieval de la ..., p. 35 i ss. ("Guillermo Correger")
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ..."
Trenchs (1991), Casa, corte y cancillería de ..., p. 81 ("G. Corrigiani")
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 93 i 113-115 ("Guillem Correger")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 24-25, 44, 456, 607-608 (doc. 5-6) i 615 (doc. 21)
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 229 ("Guillem Correger")
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 30, 79-80 (doc. 12) i 158
Cifuentes i Comamala (1999), "Vernacularization as an ...", pp. 128-130, 133-134, 138, 140-142 i 146-147 (ed. pròleg)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 47-49 i 129-130
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v. 'Corretger, Guillem'
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 232-233, 242-243, 245-246 i 248
Variants del nom
Correger, Galièn
Correger, Guillem
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 125, f. 96v – Salconduit, Reial – 15 octubre 1302
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 205, f. 140r – Enfranquiment, Reial – 5 febrer 1308
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 205, f. 205v – Concessió, Reial – 1 octubre 1308
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 271, f. 60r – Manament, Reial – 14 juliol 1309
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 43, f. 16v – Manament, Reial – 8 agost 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 52, f. 15r – Manament, Reial – 14 agost 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 79, f. 40r – Ordre de pagament, Reial – 6 maig 1288

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).