MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom8793 (22 / November / 2024)

Zerahia ben Isaac ben Saltell (fl. Barcelona, 1270 - 1290)

Creació de la fitxa: 2023-12-14
Darrera modificació: 2023-12-16
Categoria social i professional
filòsof - físic - jueu - metge - traductor
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), filòsof i traductor jueu, nascut probablement a Barcelona. El 1277 va anar a Roma on va escriure totes les seves obres, abans del 1290. Es desconeixen les dates del seu naixement i mort; tanmateix, l'any 1290 es considerava un vell, l'hora del qual havia arribat de tornar al seu lloc de naixement i ser enterrat amb els seus avantpassats. No se sap res d'ell després de 1291. A Roma es va convertir en una autoritat reconeguda en filosofia i en exegesi filosòfica de la Bíblia, i durant alguns anys va impartir cursos per a joves jueus de la Guia dels perplexos de Maimònides (1138 – 1204). En contrast amb el lideratge rabínic de la comunitat barcelonina, que en aquell moment estava influït de manera decisiva pels ensenyaments de Mossé ben Nahman (1194 – c. 1270), el lideratge comunal jueu de Roma era partidari de l'enfocament racionalista-naturalista de Zerahiah. El pensament de Zerahiah es basa en gran part en la filosofia jueva i islàmica que va estudiar a Espanya, i els seus escrits només fan ressò dels conceptes escolàstics. L'únic pensador jueu, a més de Maimònides, el pensament del qual Zerahiah utilitza conscientment va ser Samuel ibn Tibbon. Zerahiah creia en la plena harmonia de la Torà i la ciència, o més precisament, entre el significat esotèric de la Torà i les doctrines exotèriques de la filosofia, una creença a la base del seu enfocament exegètic de la Bíblia. La seva visió filosòfica era essencialment aristotèlica, sovint d'acord amb els comentaris d'Averrois. Entre les seves obres personals destaquen el Comentari a Job, obra que demostra que la seva llengua materna era l'àrab, i el comentari a la Guia dels Perplexos de Maimònides. D'entre les seves traduccions cal agrupar les obres filosòfiques de l'àrab a l'hebreu, i les traduccions mèdiques. De Galè: "De Causis et Symptonatibus" i "Katagene", cap. 1–3. El Cànon d'Avicenna (inacabat). I de Maimònides: Els Aforismes; el Tractat sobre drogues tòxiques i el Tractat més breu sobre les relacions sexuals.
Bibliografia
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 39 i 55
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Zacarias ibn Isaac'
Enllaços
https:/​/​www.jewishencyclopedia.com/​articles/​6848-gr ...
https:/​/​www.encyclopedia.com/​religion/​encyclopedias ...

Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).