MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom8498 (22 / November / 2024)

Salomón (Constantín) (fl. Saragossa, s. XIII-1)

Creació de la fitxa: 2023-09-14
Darrera modificació: 2023-09-14
Categoria social i professional
alfaquí - diplomàtic - intèrpret - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Mallorca (illa)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca] - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (alfaquí) jueu de Saragossa. Alfaquí en temps de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276). En qualitat de "alfaquinus dominus regis", i com va passar amb el seu germà Bahiel (Constantín) (fl. s. XIII-1) rebé propietats en el repartiment de València (Danvila 1891). El 1229, Jaume I, en recompensa pels serveis prestats al monarca, i al seu difunt pare, li atorgà, a ell i al seu germà Bahiel, 300 ss jac sobre la caldera de la tintoreria reial de Saragossa i 2 lliures de carn de corder diàries (120 ss anuals) sobre la carnisseria de la ciutat (Blasco 2009). Com el seu germà Bahiel, fou secretari d'afers aràbics del rei Jaume I i va intervenir en l'arranjament de les rendicions de Mallorca, Xàtiva i Múrcia. Intervingué personalment en la rendició de Mallorca. Salomó Constantín apareix en el repartiment de terres a València amb generoses donacions a favor seu. (Burns 1978; Blasco 2009). — Formes antigues del nom: «Salamonis Alconstantini» (llatí).
Bibliografia
Danvila y Collado (1891), "Clausura y delimitación de la ...", p. 144
Blasco Martínez (2009), "Jaime I y los judíos de Aragón", pp. 120, 123
Burns (1978), Moors and Crusaders in ... pp. 234-36
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).