MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom8497 (05 / October / 2024)

Bahiel (Constantín) (fl. Saragossa, s. XIII-1)

Creació de la fitxa: 2023-09-14
Darrera modificació: 2023-10-27
Categoria social i professional
alfaquí - diplomàtic - intèrpret - jueu - metge - rabí
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor - Privada - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - València (regne)
Localitats: Alzira - Sagunt [Morvedre] - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (alfaquí) jueu de Saragossa. Alfaquí en temps de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276). En qualitat de "alfaquinus dominus regis", rebé propietats en el repartiment de València (Danvila 1891). El 1229, Jaume I, en recompensa pels serveis prestats al monarca, i al seu difunt pare, li atorgà, a ell i al seu germà Salomón (Constantín) (fl. s. XIII-1), també alfaquí, 300 ss jac sobre la caldera de la tintoreria reial de Saragossa i 2 lliures de carn de corder diàries (120 ss anuals) sobre la carnisseria de la ciutat (Blasco 2009). Deixà en herència al seu fill Salomó unes vinyes a Saragossa i terres prop d'Alzira i de Morvedre (Burns 1978). El rabí Bahiel fou el patriarca del llinatge dels Constantín durant les croades i conquestes de Mallorca i València, i rival pel poder a l'aljama de Saragossa davant el poderós llinatge dels de la Cavalleria. Fou capdavanter dels corrents intel·lectuals pro-Maimònides (1138 – 1204). Fou secretari d'afers aràbics del rei Jaume I i va intervenir en l'arranjament de les rendicions de Mallorca, Xàtiva i Múrcia. En la rendició de Mallorca hi intervingué també el seu germà Salomó. Bahiel apareix en el repartiment de terres a València amb generoses donacions, com també i consten el seu germà Salomó i el seu fill Mosé Constantín (fl. s. XIV-1) (Burns 1978; Blasco 2009). —Formes antigues del nom: «Behiel», «Bahya», «Bahihel», «Bafiel Alconstantini»(llatí).
Bibliografia
Danvila y Collado (1891), "Clausura y delimitación de la ...", p. 144
Blasco Martínez (2009), "Jaime I y los judíos de Aragón", pp. 120, 123
Burns (1978), Moors and Crusaders in ... pp. 234-36
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Kafiel Constanti'

Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).