MedCat

Queralt, Pere (V) de (m. 1348)

Categoria social i professional

cavaller - conseller reial - noble

Comentaris

Noble (cavaller), senyor de la baronia de Queralt, de la vila de Santa Coloma i d'altres llocs (1327-1348). Fill de Pere (IV) de Queralt (m. 1324) i de Francesca de Castellnou, senyora de Ceret. El 1331 es casà amb Alamanda de Rocabertí (m. 1373), filla del vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí. Aliat amb el vescomte de Cardona, declarà la guerra al comte de Pallars i a Francesc Marquès, ciutadà de Barcelona, per venjar l'assassinat del seu germà gran Guillem (II) (1327), primer hereu de la baronia, al qual havia succeït. Acompanyà Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) en el viatge a Avinyó de 1339. Durant la guerra de Mallorca, el 1344 participà en la segona campanya del Rosselló, i aconseguí la capitulació d'Elna i altres llocs. Fou procurador del rei per rebre l'homenatge de diversos llocs dels comtats. El 1347 aconseguí frenar l'intent de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) de recuperar el territori. Aquell any fou un dels nobles que rebé a Barcelona la nova reina Elionor de Portugal (1328 – 1348). El 1348 anà amb el rei a València durant el conflicte de la Unió i hi morí. Degut a la minoria del seu fill i hereu, Dalmau (I) de Queralt (1335 – 1387), deixà usufructuària de la baronia la seva esposa Alamanda. Elegí sepultura al monestir de Santa Maria de Bell-lloc, on el seu fill feu construir un sepulcre monumental, conservat, amb la seva efígie i la de la seva esposa, que s'havia cregut pertanyent als seus pares, Pere (IV) i Francesca de Castellnou.

Bibliografia

Costa (1967-1969), "La família de Queralt i Santes ...", pp. 106-107 i quadre genealògic
Carreras Tarragó (1996), "Els senyors de Santa Coloma [de ...", p. 41
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 117 (nota biobliogràfica de Maria Teresa Ferrer i Mallol)

Enllaços

GEC
Wikipèdia CAT
Tribus de la Segarra (imatges del sepulcre, que s'atribueix erròniament a Pere IV de Queralt)

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes