MedCat

Casaldòvol, Bernat de (fl. Barcelona, 1467 – 1526)

Categoria social i professional

canceller (ensenyament) - examinador - físic - mestre - professor - protometge - traductor

Activitat professional

Ensenyament - Patró: Rei Ferran II el Catòlic - Patró: Rei Joan II el Sense Fe - Patró: Rei Renat I d'Anjou - Privada

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Mestre en arts i medicina

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Metge (físic). Mestre en arts i en medicina. El 1467 serví Renat I d'Anjou (1409 – 1480) i més tard Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i Ferran II el Catòlic (1452 – 1516). Professor de cirurgia a la Facultat de Medicina de l'Estudi General de Barcelona, de la qual, a la mort de Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488), fou nomenat canceller, càrrec en el qual fou ratificat (1492) malgrat l'oposició de Francesc de Granollacs, fill de Bernat (Batlle 1980-1982). L'activitat a l'Estudi també l'enfrontà, cap a 1490, amb Antoni Amiguet (s. XV – c. 1520/1521). El 1491 fou promogut pel rei a protometge de Catalunya i substituït el 1493 per metges castellans quan el monarca volgué unificar el càrrec a tota la Monarquia Hispànica. Més tard, degué ocupar la lloctinència d'aquest càrrec a Catalunya, perquè es conserven tres llicències per practicar la medicina dels anys 1516, 1517 i 1526 lliurades per Casaldòvol, la darrera de les quals fou atorgada a Narcís Solà (fl. s. XV ex. - XVI in.), aleshores batxiller en arts i en medicina. En col·laboració amb Jeroni Masnovell (fl. 1492 – 1517), fou l'autor d'una revisió de la traducció catalana anònima de l'Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae (Chirurgia magna) de Guiu de Chaulhac, impresa a Barcelona el 1492. El 1494, com altres metges, mariners, cosmògrafs i astrònoms, fou consultat pels consellers de Barcelona quan, a instàncies del lloctinent general de Catalunya, cercaren informadors per a la fixació de la línia decidida al tractat de Tordesillas (Millàs 1956). Se'n conserva una prescripció d'un xarop cordial probablement autògrafa (1490). Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del s. XVI porten una recepta d'unes pólvores de vesc aspre que es diu obtinguda d'ell (Duch 2000).

Bibliografia

Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., p. 175
Millàs i Vallicrosa (1956), "La cultura cosmográfica en la ..."
Simon de Guilleuma (1959), "Jaime Bofill, cirujano del ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 36 i 43
Soberanas (1977), "Les edicions catalanes del ...", pp. 165-166 (esposa i fill)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Batlle Gallart (1980-1982), "Els Granollacs, metges de ...", pp. 402-403
Danón (1996), "Protomédicos y Protomedicato en ...", pp. 207-208
Duch i Torner (2000), La Concòrdia dels apotecaris de ..., pp. 218-219
Riera Blanco (2009), "L'Estudi General de Barcelona ...", pp. 90-91 (no era fill de l'apotecari Bernat Caldòfol [91]; cfr. Vela 2007)

Beneficiari als documents

Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 203/37 – Censal/violari, Notarial – 4 gener 1497

Comprador als documents

Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – Inventari, Notarial – 16 febrer 1502

Lluís Cifuentes