MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom711 (22 / November / 2024)

Vidal Benvenist Saporta (fl. Barcelona, 1268 – 1296)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2024-06-12
Categoria social i professional
jueu - traductor
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Vidal ben Benvenist Saporta o Vidal Saporta fou membre de la influent família jueva dels Benvenist (arag. Benveniste) o Saporta (llatí «de Porta»), de rabins i mercaders, aparentment originària de Saragossa i amb branques a Barcelona, Narbona, Burgos o Tudela (Hernández 2007: 118 i quadre genealògic a 132). Fill i hereu de Benvenist Saporta (m. Barcelona 1268, però empadronat a Vilafranca del Penedès), que fou batlle de Barcelona, Girona, Lleida, Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Cotlliure i Mallorca, i un destacat financer de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), per al qual també efectuà tasques diplomàtiques que requerien el coneixement de l'àrab. El seu nom litúrgic era Abraham. Era menor d'edat a la mort del seu pare, el 1268. Durant 15 mesos dels anys 1296-1297 ell i el seu fill Benvenist ben Benvenist Saporta (fl. 1290 – 1311) traduiren al català una obra mèdica en àrab per encàrrec de Jaume II el Just (1267 – 1327). Potser també estava empadronat a Vilafranca, com el seu pare, i com el 1306 ho estava el seu fill Benvenist. En aquesta darrera data el rei manà pagar el que encara es devia de la traducció al seu fill i ja no se l'esmenta, segurament perquè ja era mort. Efectuà un préstec al noble Guillem (I) d' Entença (m. 1320), de la vegueria de Tortosa, que el seu fill i hereu tingué dificultats per cobrar malgrat el suport del rei el 1309, quan ell ja es fa constar que era mort, i el 1311. No hi ha proves que fos metge, com s'ha suposat alguna vegada a causa de la traducció. — Formes antigues del nom: «Vital Benvenist de Porta», «Vital de Porta», «Vital Çaporta», «Vital Saporta» (llatí).
Bibliografia
Vidal (1886-1888), "Documents sur la langue catalane ...", 31 (1887), 68, doc. 52
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., doc. 607 i 1010 (1274 i 1283, «Vidalon»)
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., p. 416 (1268)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 9, doc. XI (1296)
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 2, pp. 109-110, doc. 110 (1278, «Vitalis de Porta, filius quondam Benvenist de Porta»)
Burns (1996), Jews in the Notarial Culture ..., p. 148, doc. 6 (1269, «Vitalis» i «Abraam»)
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", pp. 18 i 33
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., p. 21 (1295, i.e. 1296)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 62-63, 94 i 103
Hernández (2007), "El testamento de Benvenist de ...", pp. 128-135, 137-138, 145-147, 149-150
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Benito Julià (2013), "Conflictes jueus al Penedès ..." (testament del pare; altres parents)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Vidal Benvenist de Porta'
Enllaços
GEC
Variants del nom
Vidal Saporta

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).