MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom686 (22 / November / 2024)

Lustrac, Jaume (fl. 1395 – 1400)

Creació de la fitxa: 2008-07-10
Darrera modificació: 2023-05-21
Categoria social i professional
alquimista
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I l'Humà
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Anglaterra (regne) - França (regne) - Occitània
Localitats: Barcelona - Londres [London] - Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Alquimista («alquimiayre») al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i de Martí I l'Humà (1356 – 1410), oriünd del regne de França, molt probablement d'Occitània (Lustrac és un poble del municipi de Trentels, a la comarca de l'Agenès, departament d'Òlt i Garona). Fou contractat per Joan I i Martí l'Humà entre els anys 1395-1400 perquè treballés en «la obra major de la alquímia, ço és, la péra filosofical», amb tot un equip d'ajudants, en una mena de laboratori instal·lat a la torre de l'Àngel del palau reial de l'Almudaina de Palma. Fou tramès a Anglaterra (1395) per assessorar el pintor mallorquí Francesc Comes en la realització d'uns retrats a la cort anglesa. En morir Joan I (1396), continuà treballant per al seu germà i successor al ‘laboratori' de Palma, juntament amb el seu equip, i amb carta blanca del nou monarca. Al cap de poc (1399) comunicà al nou rei que preveia acabar aviat l'«obra major de la alquímia» que estava fent, i el monarca li reiterava el seu suport tot agraint-li «lo libret que·ns trametés de la obra de la péra filosofical que vós havets continuada en Mallorques», que identifiquem amb el seu Liber Fenicis o Phenix dedicat al rei Martí. Poc després, però, el rei féu cas de rumors arribats de Mallorca, que l'acusaven de falsari («el seu fet és estat tot vanitat mesclada ab gran temeritat, de què per bona rahó serie digne de bon càstich»), li anul·là l'assignació econòmica i ordenà que el conduïssin pres a Barcelona. L'últim que se'n sap és el perdó de què fou objecte, a instància de la reina Maria de Luna (1357 – 1406), i es pensa que degué tornar a França o a Anglaterra. — Formes antigues del nom: «Jacme Lustrach» (català).
Bibliografia
Luanco (1887), "Otro libro catalán desconocido" (Phenix)
Quadrado (1887-1888), "Miscelánea histórica ..."
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 1, pp. 67-76 i 208-214; i vol. 2, pp. 5-7
Bonet (1899), "El alquimista J. de Lustrach ..."
Sureda i Morera (1914), De la corte de los señores reyes ...
Pereira - Spaggiari (1999), Il Testamentum alchemico ..., pp. xxi-xxii (amb bibliografia)
Rodríguez Guerrero (2002-2007), "El manuscrito 7443 de la ..." (Phenix)
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", pp. 471-472
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 231, 250-251, 254 i 444
Enllaços
Iris.cat (23/04/2023) (Jaume Sastre Moll)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).