MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6770 (21 / November / 2024)

Bordils, Bernat de (fl. Girona, s. XIV)

Creació de la fitxa: 2022-11-07
Darrera modificació: 2022-11-08
Categoria social i professional
jurista
Comentaris
Jurista de Girona. Membre d'una destacada família de juristes d'aquesta ciutat que, a l'extingir-se la línia masculina al s. XIV, imposaren el cognom als Escala, als Santmartí i als Santdionís, vinculats per matrimoni. Segons un ex-libris, la seva anònima esposa (ja vídua?) posseí l'actual ms. 767 de la UB (Digestum, s. XIV), en el qual un vidu anònim de Girona afegí l'obituari de la seva esposa Blanca (1376), amb la que s'havia casat cap a 1360, i el del confessor d'aquesta, Francesc Guerau (m. 1377). — Formes antigues del nom: «micer Bernat de Burdils» (català). — Possibles identificacions: 1. Un misser Bernat de Bordils, que fou doctor en lleis i professor, es casà amb Brunissenda, una filla del mercader de Barcelona Pere Mitjavila, fou conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i morí de pesta el 1348 (Guilleré 1993-1994; Hurtado 2005, 2007). El 1332 Alfons III el Benigne (1299 – 1336) l'autoritzà a construir un forn de coure pa a l'àrea de Cuguçacs, a Girona (Fernández 1995; Canal et al. 2013). El 1333 fou procurador de Girona per pactar amb el rei la contribució de la ciutat a l'armada contra els genovesos (Mutgé 1996; Boadas & Casellas 2005). El 1335 lliurà al bisbe de Girona una apel·lació a l'arquebisbe de Tarragona a propòsit d'un forn edificat pel mateix bisbe (ADG, Notularum, G-9, f. 131v). Fou síndic de Girona a les corts de Barcelona de 1340 i al parlament de Barcelona de 1344 que ratificà la sentència condemnatòria de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) (Crònica de Pere III, cap. 3, núm. 183). La seva esposa Brunissenda encara vivia el 1355. Només se'ls coneixen dues filles. // 2. Un Bernat de Bordils, gironí o de possible ascendència gironina, adquirí a Mallorca els terrenys de la possessió que més endavant s'anomenà Son Bordils durant la dècada de 1360. Es casà amb Blanca Pont, filla d'Arnau Pont i vídua de Guillem Ferragud, matrimoni documentat en l'any 1375 (cessió al seu marit de censos a Mallorca en pagament del dot) (Gómez & Roig 2018).
Bibliografia
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 1, pp. 142, 203, 437 i 458-459; vol. 2, pp. 184-185, 273, 340-341, 345, 347-348, 352, 354, 383-384, 408, 427, 444-445 i quadres geneal. 5 i 13
Fernández i Trabal (1995), Una família catalana medieval ..., p. 388
Mutgé i Vives (1996), "La contribució de les ciutats de ...", p. 634
Boadas i Raset - Casellas i Serra (2005), Catàleg de pergamins del fons de ..., pp. 223-224 (doc. 294-295) i 283-284 (doc. 384-385)
Hurtado (2005), Llibre de deutes, trameses i ..., ff. 4r, 30v i 74v ("madona Brunissenda, muyer de l'honrat misser Bernat de Burdils")
Hurtado (2007), Els Mitjavila: una família de ..., p. 277 ("Burdils")
Canal - Canal - Nolla - Sagrera (2013), Història urbana del Mercadal de ..., p. 71 i apèndix p. 34 (doc. 318)
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 235
Gómez-Pujol - Roig López (2018), "Sobre l'establiment dels primers ...", pp. 69, 72 i 78
Enllaços
ADG, Notularum
Atorgant als documents
Barcelona - BFAUB - Manuscrits – 767, f. 278v – Obituari, Personal/familiar – 15 novembre 1376

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).