MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6686 (02 / maig / 2024)

Jacme, Bernat (fl. Figueres, 1305 – 1347)

Creació de la fitxa: 2022-09-19
Darrera modificació: 2023-10-11
Categoria social i professional
ciutadà - convers/donat/oblat - hospitaler (administrador)
Activitat professional
Hospital
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Figueres
Comentaris
Hospitaler (administrador) de l'hospital de Figueres. Devia ser un burgès de la localitat, amb un patrimoni important. No tenint hereus, ell i la seva esposa Garsenda decidiren cedir tots els seus béns per a la fundació d'un hospital a la vila, i aixi ho feren constar notarialment en un document que no s'ha conservat. El 1305 Jaume II el Just (1267 – 1327) els cedí una casa a Figueres perquè hi poguessin instal·lar l'hospital (Farías 2009; Colomer & Fumanal 2013). La fundació entrà en funcionament el 1313. En aquest any, a petició seva, el bisbe de Girona Guillem de Vilamarí (m. 1318) reconegué la fundació, els concedí la condició eclesiàstica de conversos, amb l'obligació de dur un hàbit específic (una creu vermella sobre roba d'un color discret o cendrós, "lividus", que Torrent 1963 traduí per "blanc" i relacionà forçadament els fundadors amb els llavors tot just desapareguts templers) i de pagar un cens anual d'una lliura de cera, i els en nomenà administradors vitalicis (Cobos 2004; Marquès 2009; Colomer & Fumanal 2013). L'edifici es construí darrere l'absis de l'església parroquial de Sant Pere, a l'actual carrer de la Jonquera, al costat de l'encara avui existent capella de Sant Sebastià que a l'inici del s. XVII substituí l'antiga capella de l'hospital, que en aquell moment fou traslladat extramurs (Bernils 1966 i 1993). El 1321 rebé el bisbe Pere de Rocabertí (m. 1324) durant la visita pastoral a l'hospital (Colomer & Fumanal 2013). El 1343 reconegué a l'abat de Vilabretran el condomini d'una possessió a Figueres, a la zona d'Aiguamorta (Egea 1993). Bernat morí a l'estiu o inicis de tardor de 1347, atès que el 31/10/1347 (confirmat pel bisbe el 7/11/1347) es nomenà un nou administrador d'aquell hospital (Marquès 2009; Colomer & Fumanal 2013, situen la mort "durant l'octubre"). — Formes antigues del nom: «Bernardus Jacobi» (llatí). — Nota: el nom s'ha traslladat al català com "Bernat Jacob", fent una estranya transposició literal del llatí (Rodeja 1942-1960 i 1962), i, sobretot més recentment, com "Bernat Jaume" (Torras 1883; Bernils 1977; Egea 1993; Cobos 2004; Marquès 2009; Farías 2009; Colomer & Fumanal 2013), amb una actualització improcedent del cognom a una forma "Jaume" que no existia abans del segle XVI. La traducció del nom al castellà com "Bernardo Jaime" (Torrent 1963; Bernils 1966) no té cap justificació històrica. L'actual Centre sociosanitari de Figueres , annex a l'hospital que és hereu d'aquella antiga fundació, porta el nom de "Bernat Jaume".
Bibliografia
Torras (1883), "Noticias históricas é inéditas ...", p. 123 ("Bernat Jaume y Gasunda")
Rodeja Galter (1942-1960), Figueras: notas históricas, vol. 1 (1942), p. 104 ("Bernardo Jacob [Jaime] y Gasendis", tot seguit "Gamisendis")
Rodeja i Galter (1962), Llibre de Figueres, pp. 154-155 ("Bernat Jacob i la seva muller Gamisendis")
Torrent i Orri (1963), "El castillo de la Carta-Pobla de ...", pp. 91-95, 104-106, doc. 1 (trad. esp. del document de 1313), i 110-110 (notes) ("Bernardo Jaime... y sus esposa Garsendis")
Bernils i Mach (1966), "Historia del Hospital de Figueras ...", pp. 260-266 (trad. esp. del document de 1313 extreta de Torrent 1963 a les pp. 261-263) ("Bernardo Jaime y su esposa Garsendis")
Bernils i Mach (1977), Figueres, p. 145 (divulgació) ("Bernat Jaume i la seva muller Garsendis")
Bernils i Mach (1993), Hospital de Figueres: 680 anys ..., pp. ***
Reventós i Conti (1996-2003), Història dels hospitals de ..., vol. 2 (1999), pp. ***
Egea Codina (1993), "Aspectes de la Figueres del segle ...", p. 100 ("Bernat Jaume")
Cobos Fajardo (2004), Llibre de privilegis de la vila ..., pp. 28-30, doc. 8, i 208, núm. 8 ("Bernat Jaume i Gasenda")
Marquès i Planagumà (2009), El Cartoral de Rúbriques ..., pp. 100, 104-105 i 466-468, doc. 118 (143) ("Bernat Jaume i Garsendis")
Farías Zurita (2009), El mas i la vila a la Catalunya ..., p. 227 ("Bernat Jaume i Garsenda")
Colomer Casamitjana - Fumanal Pagès (2013), "Segles XIV-XV: un hospital de ...", pp. 14-21 ("Bernat Jaume i Garsenda")
Enllaços
Fundació Salut Empordà: Història ("Bernat Jaume i la seva muller Garsendis")
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Jaume, Bernat
Administrador als documents
Girona - ADG - Fons episcopal: Visites pastorals – vol. P-3, f. 23v – Visita pastoral, Eclesiàstic – 1321
Atorgant als documents
Girona - ADG - Fons episcopal: Patrimoni de la Mitra – calaix 2, núm. 47 – 1 juliol 1313
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 203, f. 78rv – Donació, Reial – 3 novembre 1305

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).