MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6534 (22 / November / 2024)

Cresques Abiatar (fl. Lleida - Saragossa, 1459 – 1473)

Creació de la fitxa: 2022-06-13
Darrera modificació: 2023-09-28
Categoria social i professional
jueu - metge - oculista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic i cirurgià), jueu. Nascut a Lleida, on feu els primers estudis a l'escola rabínica del call. A causa de les disposicions restrictives de l'activitat dels jueus de Catalunya impulsades per la reina Maria de Castella (1406 – 1458), la família es traslladà a Saragossa, on Cresques estudià medicina. El 1459, acabats els estudis, fou examinat per Joan de Vesac (fl. 1432 – 1462), protometge del rei Joan II el Sense Fe (1398 – 1479), que li atorgà la preceptiva llicència per exercir. Amb la flexibilització de la legislació sobre els jueus, decidí tornar a instal·lar-se a Lleida, on adquirí fama com a oculista (Simon de Guilleuma 1958). El 1468 operà Joan II de cataractes amb èxit, primer de l'ull esquerre (11 set.) i després del dret (12 oct.). La primera operació hagué d'esperar a la mort de la reina Joana Enríquez (1425 – 1468), que s'hi oposava fermament, i la segona, hagué de vèncer les resistències del metge, que s'escudava en raons astrològiques per no arriscar-se novament (Zurita 1562-1580; Vignau 1874; Simon de Guilleuma 1958). Deu ser el "mestre Cresques" que el 1473 era exceptuat pel municipi de Lleida de l'obligació de residir a la jueria per ser metge i foraster (no contribuent) (Lampurlanés 2019). El seu germà Ezmel fou mercader a Saragossa i l'altre germà, Dolç, i el seu nebot Vidal, fill d'Ezmel, foren metges a la mateixa ciutat (Simon de Guilleuma 1958). S'ha proposat identificar-lo, sense fonament, amb Cresques Adret, metge d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), que el 1458 pronuncià l'elogi fúnebre del monarca a Cervera. — Formes antigues del nom: «Cresques Abnarrabí» o «Abenrabí», «Abiatar/Aviatar Cresques», «Abiataz aben Cresques» («Cresques», «Crescas», «Cresquas», «Creixcas»). — La bibliografia depèn de les aportacions de Zurita 1562-1580, Bofarull 1854, Vignau 1874, Simon de Guilleuma 1958 i Lampurlanés 2019, que no sempre reprodueix amb exactitud ni fa cas dels aclariments de Baer 1929-1936 i Kottek 1976.
Bibliografia
Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón [1562-1580], llib. XVIII, cap. 18 ("Crexcas Abiabar, rabí de Lérida")
Bofarull i Mascaró (1847-2003), Colección de documentos ..., vol. 14 (1854), p. 38
Vignau (1874), "Carta dirigida á D. Juan II de ..."
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 861-862 (nom)
Sanahuja (1946), Lérida en sus luchas por la fe ..., pp. 64-65 i 205-206
Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ..."
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 62-63 ("Creixas Abiatar", "Crescas Abnabarri", "Cresques Abnabarri", de Simon de Guilleuma)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 272 (només al Repertori: "Abiabar, Cresques")
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. 41-43 ("Creixas Abnabarri", de Simon de Guilleuma)
Kottek (1976), "Cresques" (amb la bibl. més antiga; nom)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Cresques Abiabar'
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Creixas Abiatar (Abnarrabí) / Cresques Abnarrabí'
Danon Bretos (1987), "La medicina judía en la Corona ...", p. 22 (de Kottek; nom)
Simón Tor (2003), "La cirurgia catalana als segles ...", p. 35
Camps i Surroca - Camps i Clemente (oct. 2009), "Advocacions i metges lleidatans ...", p. 18-19 (de Simón Tor)
Motis Dolader (2014), "Claves e identidades de los ...", p. 86 (de Sanahuja)
Simón Tor - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Pertejo Fernández (2016), "Les cataractes de Joan II ..."
Lampurlanés (2019), "Noves aportacions documentals per ...", p. 32
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Creixas Abitiar'
Enllaços
Galeria de Metges Catalans
Variants del nom
Cresques Abnarrabí

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).