MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6490 (02 / maig / 2024)

Gaucelm de Lunèl, Ramon (V) (c. 1205 – 1269)

Creació de la fitxa: 2022-04-06
Darrera modificació: 2022-04-14
Categoria social i professional
ambaixador - lloctinent reial - noble
Comentaris
Gran noble occità, senyor de Lunèl (entre Montpeller i Nimes). Encara que, com a tal, era vassall dels comtes de Tolosa, també ho era de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) per altres dominis (tenia un batlle propi a Tarragona), i fou home de la seva màxima confiança. Fou molt pròxim al rei durant tot el període de la pugna entre els comtes tolosans i els reis de França, sostinguts per l'Església. El 1238, durant el setge de València, Jaume I li feu donació de l'alqueria de Castelló de l'Albufera, que retornà al rei el 1242. Cap a 1252 o 1253 fou requerit per Alfons de Poitiers (1220 – 1271), comte de Tolosa, per aconseguir que l'anés a visitar l'oculista jueu Abrahim (fl. c. 1252 – 1253). Fou present, en representació del rei, a la signatura del tractat de Corbeil (1258) i també a la concòrdia entre Jaume I i Montpeller del mateix any. Des d'almenys 1260 era lloctinent del rei a la senyoria de Montpeller. El 1262 fou un dels testimonis del matrimoni de l'infant Pere [Pere II el Gran (1240 – 1285)] i Constança de Sicília (1249 – 1302), a Montpeller, i el mateix any viatjà a Nàpols a tractar amb Manfred de Sicília del dot de la seva filla i acompanyà Jaume I a Clarmont d'Alvèrnia per al casament de la infanta Elisabet d'Aragó amb Felip, primogènit de Lluís IX de França (1214 – 1270), i a l'entrevista amb aquest darrer. El 1264 el rei aprovà els comptes que li presentà, de la lloctinència de Montpeller.
Bibliografia
Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ...
Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), Layettes du Trésor des chartes
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., pp. 150, 154, 272, 282, 285, 305-306, 316, 321-322, 324 i 354
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 1, pp. 94-95, 101 i 105
Soldevila (2007), Les quatre grans cròniques, I ... [Llibre dels fets de Jaume I], cap. 490-492, pp. 478-479 (el fill de R. G. i ell mateix, aparentment viu, sobre l'ajut a la croada de 1269)
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ... [Crònica de Bernat Desclot], cap. 137, p. 287 (el "senyor de Lunel", segurament un descendent, en l'exèrcit francès que envaí Catalunya el 1285)
Torró - Esquilache (2018), "«Por donde jamás habían sido ..."
Enllaços
Geneanet
Atorgant als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).