MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6485 (02 / maig / 2024)

Abrahim (fl. Montpeller?, c. 1252 – 1253)

Creació de la fitxa: 2022-04-05
Darrera modificació: 2022-04-14
Categoria social i professional
físic - jueu - mercader - metge - oculista
Activitat professional
Privada i nobles
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: al-Àndalus - França (regne) - Magrib [Barbaria] - Montpeller (senyoria)
Localitats: Montpeller [Montpellier]
Comentaris
Metge (físic) jueu, expert en medicina ocular, originari dels països musulmans i establert als dominis del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) arran de l'activitat comercial que també practicava i que l'enriquí considerablement. Cap a 1252 o 1253, el comte de Tolosa Alfons de Poitiers (1220 – 1271) demanà al seu vassall Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269) que aconseguís que li anés a tractar una afecció dels ulls, però havent estat prohibit de poc a França que els cristians es deixessin guarir per metges jueus (concili de Besiers, 1246), i tement que el comte el retindria, ell no s'hi mostrà disposat si no se li concedien les garanties adequades i Jaume I l'hi autoritzava. — Formes antigues del nom: «Habrahym» (llatí). — Notes: la bibliografia identifica "els dominis del rei d'Aragó", que és el que diu el document («est de terra domini regis Aragonum»), amb el regne o la Corona d'Aragó, i per això l'anomena sovint Abrahim o Abraham d'Aragó. En realitat, no se sap a quin dels estats de la Corona d'Aragó s'havia instal·lat, però que l'intermediari triat pel comte fos el senyor de Lunèl i que es confiés en els contactes dels jueus del mateix Lunèl fa sospitar que era la molt propera senyoria de Montpeller. Procedia d'algun país musulmà («venit de terra sarracenorum ad illas partes») que tampoc no s'especifica (per l'activitat comercial que esmenta, tant pot ser de l'al-Àndalus, com s'ha suposat, com del nord d'Àfrica). No hi ha cap prova que finalment efectués el viatge.
Bibliografia
Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ..., vol. 3 (1737), p. 477 , i col. 499-500, doc. 302
Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), Layettes du Trésor des chartes, vol. 3 (1875), pp. 183-184, núm. 4055 (ed. completa)
Graetz (1863-1876), Geschichte der Juden von den ..., vol. 7, p. 114
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. 'Abraham of Aragon' (vol. 1, p. 98, art. de Louis Ginzberg)
Pansier (1904), "Les pratique de l'ophthalmologie ...", p. 11 (repr. parcial el document)
Pansier (1908), Anonymi tractatus de ..., pp. 104-105 (mateix text que Pansier 1904)
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 29-30 (de Pansier 1908)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Habrahym'
Granjel (1964), "Historia de la oftalmología ...", p. 142 (de Pansier 1904)
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., p. 126
Enllaços
Jewish Encyclopedia
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abrahim d'Aragó
Habrahym
Abraham d'Aragó
Esmentat als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).