MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom6388 (02 / maig / 2024)

Tolsà, Guillem (fl. Sant Mateu - Barcelona, 1354 – 1369)

Creació de la fitxa: 2021-12-29
Darrera modificació: 2023-03-24
Categoria social i professional
apotecari/especier - familiar/domèstic
Activitat professional
Patró: Infant Martí d'Aragó (Martí I) - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Elionor de Sicília
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa) - València (regne)
Localitats: Barcelona - Sant Mateu (Baix Maestrat) - Xèrica (Alt Palància)
Comentaris
Apotecari. Nascut a Sant Mateu (Baix Maestrat). El 1354 fou incorporat a la casa de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375), de la qual percebé un sou. Aquell mateix any custodiava a la seua casa llibres del metge Berenguer Borrell (fl. 1354). Acompanyà la reina a la campanya de Sardenya de 1354-1355, durant la qual contractà collidors d'herbes per tractar-li una malaltia i establí una societat amb l'apotecari Bartomeu (I) Ros d'Ursins (fl. 1354 – 1377), que va acabar en disputa. També tingué relacions econòmiques amb l'apotecari Guillem Metge (m. 1358) (Cifuentes-Garcia Ballester 1990; Cifuentes 1993). El 1362 el rei, que l'esmenta també com apotecari de la seua casa i de la reina, li atorgà un ajut per casar-se amb una neboda de l'abat de Poblet (Ferragud 2002; Vela 2007). El 1369 va viatjar a Sardenya amb l'expedició que el rei va fer contra el jutge d'Arborea; amb motiu d'aquell viatge rebé del rei un allongament dels seus deutes i se li va concedir que pogués pressionar a tots els seus deutors per pagar-li abans de partir. Aquell mateix any, a petició del rei, va rebre algunes donacions de Joan Alfons, senyor de Xèrica, a canvi que hi anés a fer domicili el mes de juny (25/07/1369 i 2/08/1369). En 1377 se l'esmenta com a apotecari de la cambra de l'infant Martí, es diu que estava casat amb Guillamoneta i rebia un cens de la vila de Valls de 500 ss b.
Bibliografia
Cifuentes - García Ballester (1990), "Els professionals sanitaris de la ...", pp. 190, 196-198, 201 i 206
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 342, 345, 349, 355, 369, 371*, 375, 391-393, 395, 420 i 833-834 (doc. 306)
Ferragud Domingo (2002), Els professionals de la medicina ..., p. 38
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 724-725
Atorgant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 20/1, s. f. – Vària, Notarial – 18 setembre 1356
Beneficiari als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 151, s. f. – Àpoca, Notarial – 28 gener 1356

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).