MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom5465 (21 / November / 2024)

Vidal Abenardut (fl. Osca, 1348 – 1353)

Creació de la fitxa: 2021-09-24
Darrera modificació: 2023-12-07
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]
Comentaris
Metge (físic), membre d'una destacada família de metges jueus d'Osca (Aragó), que es distingí en el servei a la família reial (Abenardut, Avenardut, Avinardut) (McVaugh 1993). Fill d'Alazar Abenardut (fl. 1323 – 1348). Fou metge de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El 1351 el rei li encomanà que participés en la tria de la dida de l'infant Joan [Joan I el Caçador (1350 – 1396)], juntament amb Pere d' Abella (fl. 1350 – 1357) (Cingolani 2019). A la mort del seu pare, assumí diversos càrrecs i rendes que aquest havia posseït: l'escrivania i la col·lecta de l'aljama d'Osca; jutge d'apel·lacions dels jueus d'Aragó que aquell tenia, que quan ell morí prematurament, el 1353, passà al seu germà Jucef Abenardut (fl. 1333 – 1361). En carta de juliol de 1353, el rei Pere nomenà el seu fill Mosé Abenardut (fl. 1353), jueu de Calataiud, com a rabí i jutge d'apel·lacions, en substitució del seu difunt pare. El seu germà Jucef, que el 1352 li havia disputat les rendes reials sobre l'encunyació de moneda a Aragó, a la família des dels temps de Pere II el Gran (1240 – 1285), fou tutor dels seus fills i curador dels seus béns (Rubió 1909; Cifuentes 1993). — Formes antigues del nom: «Vitalis Avenardut», «Vitalis Avinardut» (llatí), «Vidal Avenardut», «Vidal Alatzar» (català).
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 496-497 ("Vidal" i "Vidal Avenarduc")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Vidal' (núm. 5648)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 301 i 351
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 57
Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", p. 160
Gubern - Cingolani (1955 i 2019), Epistolari de Pere III, vol. 2, pp. 94-95 (doc. 32)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Vidal Avenarduc' (de Rubió)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1134, f. 198v – Manament, Reial – 13 febrer 1351

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).