MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom4619 (22 / November / 2024)

Lloria, Roger (I) de (Scalea, 1250 – València, 1305)

Creació de la fitxa: 2021-06-01
Darrera modificació: 2022-10-13
Categoria social i professional
almirall - cavaller - noble
Comentaris
Noble de la Corona d'Aragó i de Sicília, de llinatge d'origen normand afincat a la part continental del regne de Sicília. Fill i hereu de Riccardo de Lauria o Loria, senyor de Lauria o Loria (prop de la costa tirrena de la Basilicata), cavaller molt pròxim al rei Manfred de Sicília, amb el qual morí a la batalla de Benevento (1266), i d'Isabella (Bella) d'Amichi, nodrissa i després dama de Constança de Sicília (1249 – 1302). Amb la conquesta del regne de Sicília per Carles I de Nàpols (1226 – 1285), s'exilià amb la seva mare a la cort catalanoaragonesa, on s'educà. El 1283 Pere II el Gran (1240 – 1285) el nomenà almirall de la seva armada, i assegurà al rei el domini de Sicília (batalles de Malta, del golf de Nàpols i de Nicòtera). Participà de forma decisiva en la lluita contra la croada francesa (batalles del golf de Roses i de Panissars), i continuà servint com a almirall Alfons II el Liberal (1265 – 1291) i Jaume II el Just (1267 – 1327) en les fases posteriors de la guerra de les Vespres. Fou heretat al regne de València, on la seva nissaga prosperà. Fills: de Margarida Llança (1279), Beatriu, Roger (II) (m. 1307), Jofredina i Hilària; i de Saurina d'Entença (1291), germana de Guillem (I) d' Entença (m. 1320), Carles, Robert, Berenguer, que a la mort del seu germà Roger es canvià el nom pel de Roger (III) de Lloria (m. 1324), i Margarida. — Formes antigues del nom: «Lauria», «Loria» (llatí), «Lauria» (italià i napolità, pronunciat 'Lauría', antigament «Loria», 'Loría'), «Loria», «Luria», «Lloria», «Lluria» (català, equivalents en grafies fonètiques del català oriental i occidental i de la scripta antiga i moderna). La forma catalana actual amb l'accent tònic desplaçat, «Llúria», tan popular, es creà al segle XIX, potser a imitació de la vigent en espanyol, Lauria (pronunciat 'Láuria').
Bibliografia
Fernández Duro (1901), "El apelativo y la patria del ..."
Enllaços
DBE (M. T. Ferrer i Mallol)
GEC
Viquipèdia
GEC (llinatge)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).