MedCat

Maimònides (Còrdova, 1138 – El Caire, 1204)

Categoria social i professional

filòsof - jueu - metge - rabí - talmudista

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: al-Àndalus - Egipte (sultanat) - Magrib [Barbaria]
Localitats: Còrdova [Córdoba] - El Caire

Comentaris

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon —en hebreu Moixè ben Maymon; en àrab Mūsà ibn Maymūn; literalment Moisès, fill de Maimon— o Rambam —en hebreu, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí. A l'època medieval també se'l coneixia com mestre Mossé d'Egipte. (Còrdova, al-Andalus, imperi almoràvide, març 1138- El Caire, Egipte ayubí, desembre, 1204). Considerat un dels majors estudiosos de la Torà en època medieval. Va exercir com a metge, filòsof, astrònom i rabí a al-Andalus, Marroc i Egipte. A la jueria de Còrdova va ser el seu pare qui el va iniciar en l'estudi de la ciència rabínica. Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs. Al final de la seva vida també se'l coneixia com El Maharamindri. Amb la conquesta dal-Andalus pels almohades es traslladà a Fes, i finalment s'instal·là a el Caire (1165). Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, Tractat sobre els verins i llurs antídots, escrit l'any 1199, el que dedicà al fill del sultà, al-Fadl, Guia de la bona salut (1198), o l'Explicació de les alteracions (1200). Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són: 1) Amoor (El lluminar, 1168), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la Mixnà també titulat Llibre de l'elucidació; 2) Mišné Torà (Repetició de la Llei). Escrit durant la dècada de 1170, aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al pròleg, ser una ‘compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de Moisès Rabeinu fins a la redacció del Talmud. He donat a aquest treball el títol de Mišné Torà, perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la Llei verbal, sense estudiar cap altra cosa'. Es tracta d'un treball en catorze volums, els quals regulen la totalitat de la vida jueva. Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar els grans mestres del passat, fet pel qual va ser fortament criticat; 3) Guia de Perplexos (acabada el 1190), escrita en àrab, és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important, i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida als que vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.

Bibliografia

Maimònides, De la «Guia dels Perplexos» i altres escrits. Barcelona: Laia, 1986. 346 p. (Textos Filosòfics; 41) [Estudi introductori, traducció de l'hebreu i notes d'Eduard Feliu i Mabres]
Stroumsa, Sarah, Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker, Princeton University Press, 2009, 222 p.

Enllaços

https:/​/​www.jewishencyclopedia.com/​articles/​11124-m ...

Esmentat als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2079, f. 29v – Inquisició, Reial – 9 maig 1391

Gemma Escribà Bonastre