MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom4523 (21 / November / 2024)

Maimònides (Còrdova, 1138 – El Caire, 1204)

Creació de la fitxa: 2021-05-08
Darrera modificació: 2021-05-08
Categoria social i professional
filòsof - jueu - metge - rabí - talmudista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: al-Àndalus - Egipte (sultanat) - Magrib [Barbaria]
Localitats: Còrdova [Córdoba] - El Caire
Comentaris
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon —en hebreu Moixè ben Maymon; en àrab Mūsà ibn Maymūn; literalment Moisès, fill de Maimon— o Rambam —en hebreu, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí. A l'època medieval també se'l coneixia com mestre Mossé d'Egipte. (Còrdova, al-Andalus, imperi almoràvide, març 1138- El Caire, Egipte ayubí, desembre, 1204). Considerat un dels majors estudiosos de la Torà en època medieval. Va exercir com a metge, filòsof, astrònom i rabí a al-Andalus, Marroc i Egipte. A la jueria de Còrdova va ser el seu pare qui el va iniciar en l'estudi de la ciència rabínica. Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs. Al final de la seva vida també se'l coneixia com El Maharamindri. Amb la conquesta dal-Andalus pels almohades es traslladà a Fes, i finalment s'instal·là a el Caire (1165). Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, Tractat sobre els verins i llurs antídots, escrit l'any 1199, el que dedicà al fill del sultà, al-Fadl, Guia de la bona salut (1198), o l'Explicació de les alteracions (1200). Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són: 1) Amoor (El lluminar, 1168), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la Mixnà també titulat Llibre de l'elucidació; 2) Mišné Torà (Repetició de la Llei). Escrit durant la dècada de 1170, aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al pròleg, ser una ‘compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de Moisès Rabeinu fins a la redacció del Talmud. He donat a aquest treball el títol de Mišné Torà, perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la Llei verbal, sense estudiar cap altra cosa'. Es tracta d'un treball en catorze volums, els quals regulen la totalitat de la vida jueva. Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar els grans mestres del passat, fet pel qual va ser fortament criticat; 3) Guia de Perplexos (acabada el 1190), escrita en àrab, és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important, i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida als que vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.
Bibliografia
Maimònides, De la «Guia dels Perplexos» i altres escrits. Barcelona: Laia, 1986. 346 p. (Textos Filosòfics; 41) [Estudi introductori, traducció de l'hebreu i notes d'Eduard Feliu i Mabres]
Stroumsa, Sarah, Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker, Princeton University Press, 2009, 222 p.
Enllaços
https:/​/​www.jewishencyclopedia.com/​articles/​11124-m ...
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2079, f. 29v – Inquisició, Reial – 9 maig 1391

Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).