MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom4451 (21 / November / 2024)

Queralt, Francesc (fl. Lleida, 1394 – 1447)

Creació de la fitxa: 2021-04-21
Darrera modificació: 2024-06-29
Categoria social i professional
dessospitador - físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina. D'orígens desconeguts, però sempre vinculat a Lleida i al seu Estudi General. L'any 1394 participà en una investigació judicial davant la cort del veguer de Lleida per la mort d'una dona, juntament amb els barbers-cirurgians Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399) i Antoni de Perola (fl. 1390 – 1401). En 1407 en la mateixa cort se li va encomanar actuar com a perit, ara amb Jaume Serra (fl. 1407), en una dessospitació per esbrinar si una dona havia mort a causa d'unes ferides ocasionades pel seu marit. El mateix any tingué una disputa amb el metge Joan Maguessa (fl. 1384 – 1407), ja que aquest l'acusà d'haver actuat de forma negligent en l'assistència a un pacient. Es conserven els testimonis del cas, però no la denúncia. En 1405 va ser contractat pels clavaris de l'Estudi General de Lleida per impartir durant un any la lliçó ordinària de medicina de l'hora tèrcia a la Facultat de Medicina, amb un sou de 30 ll anuals i la impossibilitat de sortir de Lleida sense permís (Ferragud 2019). Tanmateix, sabem que abans de 1401 va mantenir una disputa amb el metge Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422) en l'Estudi lleidatà (Dureau-Lapeysonnie 1966). Hi va ser mestre del metge convers Pere Pintor (c. 1423 – 1503), que va referir-se als seus temps d'estudiant a l'obra sobre la pesta que va escriure (Roma, 1499). Pintor hi va esmentar un controvertit cas clínic de Queralt relacionat amb l'administració de canyafístula a un canonge de Lleida, mentre era el seu estudiant, quan Queralt tenia 90 anys. Possiblement, fou metge del capítol del bisbe García Aznárez (Lladonosa, 1969, sense citar fonts). Sembla que en l'any 1447 encara ensenyava a la Facultat de Medicina de Lleida. Fou autor d'uns comentaris al Tegni de Galè, perduts (Arrizabalaga, 2004). — Formes antigues del nom: «Franciscus Queralt» (llatí), «Francesch Queralt» (català). — Agraïments: Joan J. Busqueta (UdL).
Bibliografia
Dureau-Lapeyssonnie (1966), "L'oeuvre d'Antoine Ricart ...", p. 182
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., p. 30 (diu que va morir en 1445, però en 1447 és esmentat en una reforma dels estudis feta pel bisbe)
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ...", p. 3
Camps i Surroca - Camps i Clemente (1995), "Las denuncias contra los ...", pp. 245-250, doc. 2
Arrizabalaga (2004), "En los inicios de una nueva ..."
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 108-111, 115 i 166-167
Esmentat als documents
Lleida - ACL – Documents varis, Caixa 1, cm03 – Vària, Eclesiàstic – 18 setembre 1447
Perit als documents
Lleida - AML – Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v – Procés, Municipal – 16 abril 1394
Lleida - AML – Llibre de Crims, reg. 802, ff. 49r-107r – Procés, Municipal – 9 febrer 1407

Lluís Cifuentes; Carmel Ferragud

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).